El proyecto INCLUD-ED y las prácticas de éxito en las escuelas europeas

 El proyecto INCLUD-ED analiza qué estrategias educativas contribuyen a superar las desigualdades y a fomentar la cohesión social y cuáles generan exclusión social, prestando especial atención a grupos vulnerables o desfavorecidos.

Europa necesita identificar dichas estrategias, que serán, a su vez, empleadas por legisladores, gestores, profesorado, alumnado y familias, y que contribuirán a diseñar nuevas políticas que permitan alcanzar los objetivos de la Estrategia Europea 2020. Con este objetivo en mente, el programa INCLUD-ED tiene previsto:

1) Indagar sobre las características de aquellos sistemas educativos y reformas que están logrando las menores tasas de exclusión social y educativa, así como las de los sistemas que generan índices
elevados de exclusión;
2) Analizar los distintos aspectos de la práctica educativa que contribuyen a reducir los índices de fracaso escolar y aquellos que provocan tasas más elevadas;
3) Estudiar el efecto que la exclusión educativa tiene sobre distintos ámbitos sociales (sobre el empleo, la vivienda, la salud y la participación política) y qué clase de oferta educativa contribuye a
superar dicha exclusión;
4) Investigar en qué medida la exclusión educativa afecta a distintos sectores sociales, sobre todo a los grupos más vulnerables (mujeres, jóvenes, inmigrantes, minorías culturales y personas con discapacidades), y qué modelos de oferta educativa favorecen la superación de la discriminación en cada caso;
5) Examinar las intervenciones mixtas entre políticas educativas y otras políticas sociales, e identificar qué medidas se orientan a eliminar la exclusión social y a contribuir a la cohesión social en
Europa;
y 6) Estudiar a las comunidades implicadas en proyectos de aprendizaje que han desarrollado iniciativas integradas de carácter social y educativo, y que han contribuido a reducir las desigualdades y la marginación, y a fomentar la integración y la capacitación social.






VEGEU:

http://educacion.gob.es/dctm/?documentId=0901e72b81205e88

"Si anteponemos la convivencia al aprendizaje se hunde todo". "La buena y la mala educación, ejemplos internacionales" de Inger Enkvist

"De un buen profesor no te olvidas jamás"

FUENTE: LA CONTRA de LA VANGUARDIA, 23/12/2011 

Ima Sanchís

Inger Enkvist, hispanista, ensayista y pedagoga sueca. Foto: Maite Cruz

trbada gràcies a http://elblogdelpedagog.blogspot.com/2011/07/inger-enkvist-y-el-sistema-educativo.html

56   comentarios

Fue profesora de ESO y de bachillerato, ha enseñado inglés, francés y español y llegó a la conclusión de que lo que proponían la mayoría de gobiernos en educación no cuadraba con lo que funcionaba en el aula, así que se especializó en pedagogía. Es asesora de educación del Gobierno sueco. Sus estudios se basan en el análisis de políticas educativas mundiales y la comparación entre ellas. Critica "la nueva pedagogía" y aboga por el esfuerzo del alumno y porque el aprendizaje de contenidos, en especial la lengua, ocupen un papel central. Ha venido a Barcelona invitada por Fundació Educativa La Trama y ha presentado La buena y la mala educación, ejemplos internacionales (editorial Encuentro).

¿Cuál es el problema?

Occidente ha creído que la educación era un bien ya conquistado y han dejado de exigir esfuerzo a los alumnos. Se da por supuesto que todos se esfuerzan y no se piden resultados. Así hemos llegado a la escuela comprensiva y a la intocable autonomía del alumno.

Angelismo escolar.
Sí, buenismo escolar donde la palabra clave es inclusión, pero no por el conocimiento y el esfuerzo sino porque sí. Si entre un grupo de chicos de 15 años hay muchos con un conocimientos de 9, no hay método que pueda ponerlos al día y se rompe la famosa convivencia.

¿Entonces?
Para que haya inclusión todo el mundo tiene que aceptar hacer su trabajo. Si anteponemos la convivencia al aprendizaje se hunde todo. Poniendo el acento en el aprendizaje mejora la convivencia, está comprobado.

¿Algún ejemplo que seguir?
Los que logran mejores resultados son los finlandeses con un estilo de escuela tradicional, la que había aquí hace medio siglo.

¿Cómo lo hacen los finlandeses?
Preparando muy bien a los niños en primaria, estableciendo buenas costumbres de trabajo con apoyo inmediato al alumno que lo necesita para que no acumule retraso. Es imprescindible asegurarse de que entran en el bachillerato con unas bases bien asentadas, porque a partir de ahí, si los alumnos se perciben como malos alumnos, la repetición no suele dar buen resultado.

¿Qué hacer con los niños que van atrasados en primaria?
Dejarles claro que no pasaran de curso si no se saben las materias y volver a los controles. Refuerzo real en la escuela, y organizar una escuela de verano obligatoria para los que van atrasados. Parece duro, pero lo peor es sentirse excluido intelectualmente, no entender lo que dicen los otros.

¿No nos iremos al otro extremo?
Si no llegan al segundo ciclo sabiendo leer de manera fluida y no tienen un conocimiento del mundo, están completamente perdidos en el entorno educativo, en su mundo privado, y lo estarán en el laboral.

¿No exagera?
Se sorprendería, para muchos adolescentes un documental sobre la Guerra Mundial es una película de tiros. Su mundo es muy reducido: programación infantil, entretenimiento, películas de acción y videojuegos; el resultado es que son completamente ignorantes de todo lo que está fuera de su barrio.

¿Sin lectura no hay comprensión?
Hay pedagogos que han trabajado con los alumnos utilizando el telediario y no les ha funcionado: no entienden las palabras abstractas, los adverbios ni las conjunciones. Si no conocen la geografía no saben dónde ubicar la noticia, y desconocen a los protagonistas políticos.

Entiendo.
Les habría ido mejor si en primaria les hubieran dicho: "No puedes pasar de curso si no sabes esto", porque es más fácil que lo acepte un niño de 6 años que uno de 16.

Lengua y matemáticas.
Sin un lenguaje bien estructurado no puedes avanzar. Las palabras son tu instrumento de trabajo, si no lees no consigues dominarlo y entiendes menos de lo que ves y de lo que oyes. El gusto por la lectura es uno de los índices más claros de éxito académico, muy por encima del nivel sociocultural.

Están ocho horas en el colegio, ¿no es suficiente tiempo de estudio?
Los finlandeses están 5 horas en el colegio y no tienen demasiados deberes, en casa se dedican a leer. Se trata de calidad en la enseñanza y del aprendizaje dentro del aula.

¿Qué opina de la inmersión lingüística?
Que la educación no debería de ser una cuestión política. Catalunya debería permitir a la familia elegir entre el castellano y el catalán como lengua vehicular si lo que queremos priorizar es el dominio del lenguaje.

Cuénteme.
Lo más importante es que los niños tengan vocabulario y conocimientos, y para eso escuela y padres deben estar de acuerdo y fortalecer la lengua materna, así es más fácil aprender el otro idioma, pero como materia. En mi país se dan tres clases por semana en sueco y todo el mundo habla sueco. La lengua es un instrumento, no una meta.

Entiendo.
Entre mi universidad y la catalana había un acuerdo de intercambio de estudiantes, pero no quieren venir por la cuestión del idioma, ellos han estudiado español y quieren perfeccionarlo. Si una sociedad se cierra está quitándole oportunidades a sus jóvenes.

Los presupuestos destinados a la educación adelgazan.
En Occidente se invierte mucho más dinero en educación que en los países asiáticos y ellos obtienen mejores resultados. Se trata del tipo de educación en el que se invierte. Hay que atraer a buenos profesores, pagarles bien, y recuperar su autoridad.

¿De dónde los sacamos?
En Singapur o en Finlandia a los profesores de preescolar se les exige una nota de corte muy alta, y todos tienen un máster. Los padres saben que están muy preparados y los alumnos que ser profesor es muy difícil y que los suyos están entre los mejores del mundo. Hay que entrar en ese círculo beneficioso como sea. En la docencia lo más importante es la persona. De un buen profesor no te olvidas jamás.


Una altra entrevista a Inger Enkvist a  http://sintesis-educativa.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=296:entrevista-a-inger-enkvist&catid=34:articulos&Itemid=33
trobada gràcies a http://elblogdelpedagog.blogspot.com/2011/07/inger-enkvist-y-el-sistema-educativo.html

Normativa sobre valors i actituds

Acollida

Coeducació

Competència Social

Comunicació

Cultura de la Pau

Educació emocional

Inclusió

Mediació

Símbols identitaris

FONT: http://www.xtec.cat/lic/convivencia/normativa/valors.html

Normativa sobre Acollida

La necessitat de treballar els processos d’acollida queda recollida en aquesta normativa:
• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)
En l'article 2 del Preàmbul diu : " El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l'Estatut, es regeix pels principis generals següents : .... La universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius..."
Article 21. Drets de l'alumnat. Apartat 1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat. • LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006)

El Preàmbul i el Títol II Equitat en l’educació, (articles 78 i 79) estableixen que les administracions públiques han de garantir l’escolarització de l’alumnat nouvingut i el desenvolupament de programes específics per atendre els possibles dèficits, tant des del punt de vista lingüístic com de les seves competències bàsiques.
• DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC núm. 4670 - 06/07/2006)
L'article 8 estableix que tot l'alumnat té dret a rebre els ajuts necessaris per compensar les seves possibles mancances per afavorir una igualtat d’oportunitats real.
• DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària.
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria.
El Decret 142/2007, (Currículum educació primària. Capítol IV, article 11.4) i el Decret 143/2007, (Currículum d'educació secundaria obligatòria ( Capítol 1, article 4.5 i 4.6. Capítol IV, article 13.5), donen instruccions per a l’acollida personalitzada de l’alumnat.

Normativa sobre Coeducació

La necessitat del treball per a la coeducació queda recollida en aquesta normativa:
• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)
Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre done si homes.
Article 43. Principis ordenadors de la prestació del Servei d'Educació de Catalunya
d) El principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta, que ha d'ésser objecte d'atenció preferent.
Article 77. Criteris que orienten l'organització pedagògica dels centres
e) La coeducació, que ha d'afavorir la igualtat entre l'alumnat.
Article 21. Drets de l'alumnat. Apartat 2. A) Accedir a l'educació en condicions d'equitat i gaudir d'igualtat d'oportunitats.
• LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 04/05/2006)
L’article 126.2 estableix que en tots els Consells escolars es designi una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre els homes i les dones.
• LLEI 12/2009 D'EDUCACIÓ, de 10 de juliol (DOGC n. 5422 de 16/07/2009)

Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre done si homes.

Article 43. Principis ordenadors de la prestació del Servei d'Educació de Catalunya
d) El principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta, que ha d'ésser objecte d'atenció prefrent.

Article 77. Criteris que orienten l'organització pedagògica dels centres
e) La coeducació, que ha d'afavorir la igualtat entre l'alumnat.

Article 178. Funcions de la Inspecció d'Educació
e) Vetllar pel respecte i el compliment de les normes reguladores del sistema educatiu i l'aplicació dels principis i valors que s'hi recullen, inclosos els destinats a fomentar la igualtat de gènere.

Disposicions transitòries. Setena
Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu
1. El Govern, a proposta del Departament i en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu i l'ha de presentar al Parlament.
2. El pla a què fa referència l'apartat 1 ha d'incloure mesures específiques per a la igualtat de gènere en els diversos àmbits educatius, i també les mesures de prevenció de la violència de gènere i de discriminació positiva que siguin necessàries per a la consecució dels seus objectius. Aquestes mesures s'han de referir tant als continguts i mètodes d'ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i també a la composició dels organismes escolars de caràcter representatiu.

• DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària.
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria.
Fan esment de l’objectiu de desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes.
• Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres per al curs 2009–2010.
Manifesta que el Departament d'Educació facilitarà formació a les persones responsables sobre aquest tema.
Legislació actual sobre violència de gènere: • LEY ORGÁNICA 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. (BOE núm. 313 - 29/12/2004).
Llei estatal que desenvolupa un seguit de 4 mesures per protegir la dona contra la violència de gènere.
• LLEI 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. (DOGC núm. 5123 - 02/05/2008).
Llei catalana que té la voluntat d'esdevenir un instrument actiu i efectiu per a garantir els drets de les dones i per a posar les eines jurídiques per a excloure de la nostra societat la violència masclista.

Normativa sobre Competència social

La necessitat del treball per a la competència social queda recollida en aquesta normativa:
• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)
L'article 2, quan parla dels principis rectors del sistema educatiu, diu : " el sistema educatiu es regeix pels principis específics següents : " la formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat..."
Article 21. Drets de l'alumnat. Apartat 2. F) Ésser educats en la responsabilitat.
• DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
Els articles 8, 11, 20 i 22 fan referència al dret a una formació que permeti el desenvolupament integral de la personalitat de l’alumnat (habilitats intel·lectuals, conviccions moral i hàbits socials) i al deure de respectar les normes de convivència per garantir l’exercici dels drets i llibertats de tots els membres de la comunitat educativa.
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
Ambdós Decrets definiexen la competència d’autonomia i iniciativa personal com l'adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com són la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix, l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.

Normativa sobre Comunicació

• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)
Diu en l'article 2 que el sistema educatiu es regeix pels principis específics següents : "... la competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals ", " la competència per a l'anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió...".
Article 21. Drets de l'alumnat. Apartat h) Ésser educats en el discurs audiovisuals.
• ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA (2006)
Afirma en el Preàmbul que Catalunya és una comunitat de persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat.
També afirma que la tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.
• LLEI 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 09.01.1998)
Afirma en el Preàmbul que la llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d’integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen geogràfic.
L’article 21 d’aquesta Llei afirma, en el punt 1, que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari.
 • LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006)
El Preàmbul afirma que tots els ciutadans han de tenir la possibilitat de formar-se dins i fora del sistema educatiu, amb la finalitat d’adquirir, actualitzar, completar i ampliar les seves capacitats, coneixements, habilitats, aptituds i competències per al seu desenvolupament personal i professional.
 • DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
Ambdós Decrets plantegen la competència comunicativa com a una competència transversal, que és la base de tots els aprenentatges; per tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les àrees i matèries del currículum, ja que en totes elles s’han d’utilitzar els llenguatges com a instruments de comunicació per fer possible l’accés i gestió de la informació, la construcció i comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la realitat i l’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.
També afirmen que d’una manera general els coneixements, les habilitats i les actituds pròpies d’aquesta competència han de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta i el món. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament de l’autoestima i la confiança en un mateix per esdevenir un ciutadà o ciutadana responsables que estiguin preparats per aprendre al llarg de tota la vida.

Normativa sobre Cultura de la pau

• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)

Article 2 : " un dels principis rectors del sistema educatiu és el foment de la pau i el respecte pels drets humans..."

Article 21. Drets de l'alumnat. Aparat g) Gaudir d'una convivència respectuosa i pacífica, amb l'estímul permanent d'hàbits de diàleg i de cooperació.

• ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA (2006)

A Catalunya, l’Estatut d'Autonomia de Catalunya consolida el compromís amb tots els pobles per construir un ordre mundial pacífic i just i ressalta la promoció dels valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia i la solidaritat.

 • LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006)

El Preàmbul de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig proposa l’exercici de l'educació per a la pau, el respecte als drets humans i la vida en comú.

• LLEI 27/2005, de 30 de novembre, de foment del'educació i la cultura de la pau

Emmarcada dins la Dècada Internacional per a la Cultura de la Pau (2001-2010), proclamada per les Nacions Unides, es reconeix el paper absolutament decisiu que juga l'educació com a motor d'evolució, en una societat que pretén ser punt de partida per substituir la cultura de la violència per una cultura de pau que ha de caracteritzar el nou segle.

• LLEI 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau

També a la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau, Catalunya se suma als països impulsors i capdavanters de noves polítiques que ajudin a construir una societat en pau i es compromet a col·laborar en el repte de substituir la cultura de la violència per la cultura de la pau, a través del foment de la pau i l’equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats des de l’educació.

• DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC núm. 4670 - 06/07/2006)

En l’àmbit educatiu, on es promou l’educació per a la pau i la solidaritat entre els pobles.

• DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
Ambdós Decrets definiexen la competència social i ciutadana fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercicir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a contribuir en la seva millora.

Normativa sobre Educació emocional

• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)

Article 2. "... que el sistema educatiu es regeix pels principis específics següents: la formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat ..." i a l'apartat b) " ... la vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i satisfaccions personals..."

Article 21. Drets de l'alumnat. Apartat n) Gaudir de condicions saludables i d'accessibilitat en l'àmbit educatiu.

• LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006)

Preàmbul i Títol II Equitat en l’educació (pp. 1296,1298); Capítol I, Principis i fins de l’educació (pp. 1300, 1301),Títol I, capítol I, II i III(pp. 1303-1305). Al Preàmbul es fa èmfasi en l’educació de les capacitats afectives.

• DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC núm. 4670 - 06/07/2006)

Promou el dret al desenvolupament personal de l’alumnat en la seva dimensió emocional, perquè el capaciti per a les relacions harmòniques amb ell mateix i amb els altres.
Ambdós decrets definiexen la competència d’autonomia i iniciativa personal com l'adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.

Normativa sobre Inclusió

• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)
L'article 2 : quan parla dels principis rectors del sistema educatiu diu que " el sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l'Estatut, es regeix pels principis següents:

.. "la universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius..."
" la inclusió escolar i la cohesió social" ...

Article 21. Drets de l'alumnat. I) Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusive, i , si s'escau, de compensació.
• DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS (art. 1, 2, 26) (1948)
Article 1: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets." Article 2: "Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració sense cap distinció". Article 26 referit a l'educació: "Tota persona té dret a l’educació. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment dels respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals”.
• DECLARACIONS DE LES NACIONS UNIDES
Les diverses declaracions de les Nacions Unides en els Programa d’Acció Mundial per a persones amb Discapacitats (1982) i en les Normes Uniformes sobre la Igualtat d’Oportunitats per a les Persones amb Discapacitats (1993), aprovades per l’Assemblea General de les Nacions Unides i en les quals s’insta als Estats a garantir que l’educació de les persones amb discapacitats formin part integral del sistema educatiu general.
• LEY DE INTEGRACIÓN SOCIAL DEL MINUSVÁLIDO (BOE núm. 103, de 30 d'abril de 1982)
És la primera llei que obertament planteja a nivell estatal, que els alumnes amb necessitats educatives especials, s’han d’escolaritzar amb uns plantejaments similars als de la resta d’alumnes.
• CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L'INFANT (1989)
La Convenció sobre els Drets de l’Infant diu: “Els estats reconeixen que l'infant mentalment o físicament impedit haurà de fruir d’una vida plena i decent en condicions que assegurin la seva dignitat, li permetin arribar a valer-se per si mateix i facilitin la participació activa de la comunitat…”.
• DECLARACIÓN DE SALAMANCA Y MARCO DE ACCIÓN PARA LAS NECESIDADES EDUCATIVAS ESPECIALES. (Unesco 1994).
La Declaració de Salamanca (UNESCO 1994 )és la primera declaració assumida per més de 92 països i 25 organitzacions internacionals, amb el compromís de fer i adaptar les seves polítiques educatives i socials per tal que tothom pugui escolaritzar-se dintre d’un context escolar inclusiu.

• LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006)

Al Preàmbul i al Títol II Equitat en l’educació, articles 78 i 79 parla de la inclusió de tot l'alumnat en els centres ordinaris, de l’equitat i de l’atenció a la diversitat i de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

• DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC núm. 4670 - 06/07/2006).

Parla del dret de l'alumnat a rebre una formació que li permeti aconseguir el desenvolupament integral de la seva personalitat.

• Departament d'Educació. APRENDRE JUNT PER VIURE JUNTS. Bases per al pla d'acció 2007/2010 per avançar en l'educació inclusiva de l'alimnat amb barreres greus per a l'aprenentatge i la participació.

Amb aquest document el Departament d’ Educació posa de manifest el seu interès i la seva voluntat en desenvolupar polítiques clares en relació al model d’escola inclusiva i que aquest sigui un dels eixos bàsics de la qualitat del sistema educatiu a Catalunya.
• DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
El currículum d’educació primària (capítol IV, article 11.4) i secundària (capítol 1, article 4.5 i 4.6; capítol IV, article 13.5) parlen, concretament, de l’atenció a la diversitat.

Normativa sobre Mediació

• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)
L'article 32

Apartat 1. La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.
Apartat 2. El Departament ha d'establir les normes reguladores del procediment de mediació, que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és procedent d'aplicar-lo.
Article 30

Apartat 5. Els centres han d'establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientació, l'estímul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.
• LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006).
Ja en el Preàmbul, proposa l’exercici de la llibertat, dins dels principis democràtics de convivència i la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica. Al Capítol I, article 1 sobre principis i finalitats de l’educació, fa novament èmfasi en l’educació per a la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica. Aquestes prescripcions es fan extensives tant a l’educació infantil, com a la primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional (Títol I, capítols I, II, III, IV i V).
• DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC núm. 4670 - 06/07/2006).


Promou la mediació com a procés educatiu de gestió de conflictes i assenyala que la direcció dels centres educatius públics ha d’afavorir la convivència en el centre i garantir la mediació en la resolució dels conflictes (Títol I, Article 4). De la mateixa manera prescriu que els centres que decideixin utilitzar la mediació en el procés de gestió de la convivència han de concretar als seus reglaments de règim interior el procediment de mediació previst en aquest Decret (Títol I, Article 5). També atribueix a la comissió de convivència del centre la funció de col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.
• DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
Definiex la competència d’autonomia i iniciativa personal com l'adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos.

Normativa sobre Símbols identitaris

• LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (DOGC 5422 – 16.7.2009) (Pàg. 56589)
L'article 2 : La transmissió i la consolidació dels valors propis d'una societat democràtica : la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat:
El pluralisme.
L'exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.
Article 21.Drets de l'alumnat apartat a) Accedir a l'educació en condicions d'equitat i gaudir d'igualtats d'oportunitats.
• DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
L’article 18 de la Declaració universal dels drets humans afirma que tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
L’article 26 de la Declaració universal dels drets humans fa èmfasi en el fet que l'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals.
• CONSTITUCIÓ ESPAÑOLA (1978)
L’article 16 de la Constitució espanyola garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap altra limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei.
L’article 27 de la Constitució espanyola fa èmfasi en el fet que l'educació tindrà com a objecte el desenvolupament ple de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
• ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA (2006)
El Preàmbul afirma que Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors.
L’article 4 afirma que els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
• PARLAMENT EUROPEU
El 16 de gener de 2008 el Parlament europeu, va rebutjar prohibir l’ús del mocador a les escoles de primària.
 • LLEI ORGÀNICA 2/2006 d’Educació, de 3 de maig (BOE n. 106 de 4/5/2006)
L’article 17 de la Llei orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig afirma que un dels objectius de l’educació primària és conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures.
L’article 23 de la Llei orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig afirma que l’educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar a l’alumnat les capacitats afectives de tots els àmbits de la seva personalitat i en la seva relació amb els altres, rebutjant els prejudicis de qualsevol tipus.
L’article 121 de la Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig afirma que el projecte educatiu de centre haurà de tenir en compte les característiques de l’entorn social i cultural del centre.
• DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. (DOGC núm. 4670 - 06/07/2006).
L’article 10 afirma que l’alumnat té el dret al respecte de les seves conviccions religioses, morals i ideològiques.
• DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
L’article 3 estableix que l’educació primària contribuirà a conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones.
• DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007).
L’article 3 estableix que l’educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar les habilitats i les competències que permetin als nois i a les noies conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d'altres cultures.
• Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres per al curs 2009–2010.