El fracàs escolar entre els immigrants duplica la mitjana

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=693570&idseccio_PK=1021

1. • El nivell sociocultural familiar, l’idioma i la incorporació tardana, possibles causes
2. • Educació aposta per la discriminació positiva i per facilitar el retorn a l’estudi


* L’atur dels estrangers a Catalunya triplica el de París en la revolta del 2005
* Els fills de la immigració demanen igualtat en la societat i el treball

FIDEL MASREAL
BARCELONA

El titular d’Educació, Ernest Maragall, proclama que Catalunya tindrà èxit amb la immigració el dia que el percentatge d’estrangers amb estudis superiors sigui equivalent al seu pes en la població. El conseller té molta feina si vol fer realitat aquest objectiu.
Segons dades del curs 2007-2008, l’índex de fracàs escolar en l’ensenyament secundari entre els joves estrangers va arribar en alguns casos a triplicar el del conjunt dels estudiants. El fracàs escolar mitjà era del 20%, mentre que entre els joves d’origen asiàtic la xifra va arribar a superar el 57%; entre els magribins, era de més del 53%, i gairebé la meitat dels llatinoamericans tampoc completaven l’ensenyament secundari.
¿I quants dels que no fracassen arriben a les universitats? Una altra dada pot servir d’exemple. El curs 2007-2008, a les facultats de Catalunya es van matricular 312 marroquins, sobre un total de 142.000 estudiants. Això sí, set anys abans únicament eren 41.
«La situació no és bona, en rendiment i continuïtat. I la solució tampoc és fàcil», assumeix Francesc Colomé, secretari de Polítiques Educatives de la Conselleria d’Educació. Segons ell, les causes de les males dades són tres: el nivell so-ciocultural de l’entorn d’aquests joves, les dificultats lingüístiques i la seva incorporació habitualment tardana al cicle educatiu.
AULES D’ACOLLIDA / El problema s’agreujarà, segons Colomé, si quan es reactivi l’economia, la formació acadèmica dels joves immigrants no és suficient per obtenir feina. L’única sortida, opina, passa per programes de discriminació positiva, formació d’adults, programes per recuperar joves que han deixat estudis a mitges i aules d’acollida «perquè el primer aterratge dels nous alumnes sigui suau».
Una altra clau de l’èxit, segons l’opinió de Jordi Pàmies, professor del departament de Pedagogia Sistemàtica de la UAB i membre del grup Emigra, és que el discurs inclusiu a l’escola «vagi acompanyat de pràctiques que no fomentin la desigualtat», perquè els pares d’aquests
joves confien en l’escola dels seus fills com a palanca per a la mobilitat social. «Aquests joves són el capital futur de les seves famílies», descriu Pàmies.
FORMACIÓ D’ADULTS / Els experts també consideren fonamental donar eines als pares. «Si a causa del seu nivell de formació no poden ajudar els seus fills a fer els deures, això provoca deslegitimació de l’autoritat dels progenitors, i al final els estudiants acaben per no fer els deures», adverteix el demògraf Andreu Domingo.
Marta Bàrbara, directora de l’entitat Punt de Referència, de suport a joves que han deixat enrere la tutela de la Generalitat de Catalunya, demana potenciar la formació ocupacional. «Les administracions fan molta feina, però no és suficient perquè aquests nois no deixin els estudis per buscar feina».
El principal risc, segons Jordi Pàmies, és que malgrat aquest esforç formatiu, aquests joves acabin trobant només les feines conegudes com les de les tres pes: pitjor pagades, perilloses i penoses.