Jaap Dronkers
Catedràtic de recerca internacional comparada sobre rendiment educatiu i desigualtats socials a la Universitat de Maastricht
Síntesi d'idees
Objecte de la recerca
• Analitzar el rendiment escolar dels alumnes immigrats, comparant el rendiment al país d'origen i al país de destinació.
• Estudiar l'efecte del sistema educatiu del país d'origen i del de destinació en el rendiment escolar dels alumnes immigrats.
• Analitzar l'efecte de les macrocaracterístiques del país d'origen i del país de destinació (política, economia, religió, etc.) en el progrés escolar dels alumnes immigrats.
Dades de què parteix l'estudi
• Dades de l'estudi PISA de 2006, que analitza les competències educatives en un seguit de matèries d'alumnes de quinze anys. La puntuació mitjana és 500.
• Dronkers fa palès que no es pot analitzar el resultat dels alumnes immigrats en molts països (com Espanya, França o Gran Bretanya) perquè a l'estudi Pisa d'aquests països no s'ha preguntat l'origen dels estudiants ni l'origen dels pares i, per tant, no hi ha variables per analitzar.
• Els països analitzats han estat Austràlia, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Lituània, Liechtenstein, Luxemburg, Holanda, Nova Zelanda, Noruega, Portugal, Suècia i Escòcia.
• L'estudi de Dronkers considera immigrat l'alumne nascut en un país que no sigui aquell en què estudia o que té un dels pares nascut en un altre país.
• L'estudi es fa sobre una població de 9.414 immigrats de 46 països d'origen.
Resultats per països d'origen
• Els immigrats amb més mala puntuació són els procedents de Cap Verd, seguits dels d'Albània i el Pakistan.
• Els immigrats amb més bons resultats són els procedents de l'Índia, la Xina i els Estats Units.
Comparació entre els resultats dels nadius i els immigrats
• Els resultats dels nadius són, en gairebé tots els casos, millors que els resultats dels immigrats. L'únic país on es produeix el resultat a la inversa és Austràlia. Àustria, Alemanya i Dinamarca són els països on la diferència és més gran.
Anàlisi dels estudiants turcs al país d'origen i als països de destinació
• Els turcs al seu país obtenen més bons resultats que als països de destinació. Àustria és el país on obtenen més mals resultats i Suècia on obtenen els més bons. Les primeres generacions obtenen més mala puntuació que les segones (amb excepció d'Alemanya).
• Les polítiques d'immigració dels països de destinació no afecten directament els resultats dels alumnes. Per exemple, Alemanya i Bèlgica tenen des de fa temps programes de treballadors convidats i sí que els immigrats obtenen més bons resultats en aquests països que no pas a Àustria, on fa menys temps que s'aplica la política de treballadors convidats. Però a Dinamarca, on no hi ha aquesta política, els resultats són millors que els austríacs.
• La religió dels turcs tampoc no sembla ser definitòria perquè els resultats dels turcs no són diferents dels d'altres immigrats d'altres països amb altres religions. Els immigrats italians o els alemanys obtenen les pitjors puntuacions comparades amb els resultats als països d'origen.
• Dronkers treu una primera conclusió: els resultats són pitjors si els immigrats són «molt visibles», si no s'assemblen als alumnes dels països de destinació (a Finlàndia els immigrats obtenen bona puntuació, però solen provenir de països similars, com Suècia o Noruega).
Anàlisi a partir de les característiques del sistema escolar i dels pares
• Els millors resultats els tenen els immigrats en escoles amb sistema moderadament diferenciat. Els pitjors resultats els tenen a les escoles inclusives.
• El nivell educatiu dels pares sempre afecta. A pitjor nivell educatiu dels pares, pitjors resultats.
• Els fills de pares amb més bon nivell educatiu sí que obtenen els millors resultats a l'escola inclusiva.
• Els immigrats obtenen més mals resultats en sistemes educatius amb una ràtio menor de professors.
• Els resultats també són millors si als països d'origen els sistemes educatius obligatoris són fins a una edat més avançada. Aquestes dades afecten tant la primera generació com la segona (que no ha estudiat al país d'origen).
Anàlisi de qüestions polítiques, econòmiques i religioses dels països d'origen i de destinació
• Els resultats dels immigrats en països on tradicionalment es reben immigrants no són gaire millors que en països sense tradició d'immigrants. Ara bé, sí que hi ha diferència quan el nivell socioeconòmic dels pares és alt. Llavors sí que obtenen més bons resultats en països amb tradició d'immigració.
• Els immigrats que provenen de països amb sistemes polítics inestables no obtenen pas pitjors resultats que els que vénen d'altres països.
• L'estatus econòmic del país d'origen tampoc no és definitori dels resultats.
• Els immigrats cristians obtenen millors resultats que els musulmans però pitjors que els immigrats d'altres religions orientals. Dronkers explica que la percepció de discriminació és diferent segons la religió. Davant d'un mateix nivell de discriminació, els orientals no en queden afectats mentre que musulmans i cristians sí. A més, la religió islàmica estableix uns valors molt forts que no estan en consonància amb les tendències modernes. Dronkers, però, considera que els desavantatges per religió no són eterns (per exemple, al segle XIX els catòlics estaven en desavantatge respecte als protestants i ara aquest desavantatge s'ha corregit).
Possible explicació dels bons resultats de les religions orientals i, sobretot, dels alumnes xinesos
• L'explicació més generalitzada, però no del tot certa, és que els xinesos tenen al país d'origen un tipus d'educació molt autoritari i que per aquesta raó obtenen bons resultats. Però això no prova per què també obtenen bons resultats als països de destinació on l'educació no és tan autoritària.
• Sí que és important el fet que la cultura xinesa dóna molta importància a l'educació, com a element clau per a la mobilitat social. Els xinesos valoren molt el fet d'estudiar.
• També es parla d'avantatges neuropsicològics perquè estudien uns símbols gràfics molt complexos (els infants des de petits n'aprenen uns 3.000) i perquè tenen uns nombres molt més clars que els nostres.
• Els immigrats xinesos que continuen parlant la seva llengua a casa (fins i tot a la segona generació) fan una valoració de l'educació i del temps que dediquen a la lectura molt alta. Fins i tot més alta que al seu país d'origen.
• Els resultats en matemàtiques i lectura de les segones generacions de xinesos fora de l'Àsia que continuen parlant xinès són millors que al seu país d'origen o que els resultats dels immigrats xinesos que no parlen xinès.
CONCLUSIONS FINALS
• Les característiques individuals són més importants que no pas les macrocaracterístiques (tant dels països d'origen com dels de destinació).
• El nivell educatiu dels pares condiciona l'aprenentatge dels fills. A més nivell educatiu dels pares, més bons resultats dels fills.
• Les característiques educatives dels països d'origen són més importants que les característiques educatives dels països de destinació. Afecten fins i tot les segones generacions que no han estat escolaritzades al país d'origen.
REFLEXIÓ FINAL
• Les escoles amb alumnes molt heterogenis dediquen més temps a mantenir l'equilibri i menys a qüestions purament educatives. Dronkers apunta (potser per a un pròxim debat) que les polítiques educatives podrien pensar en escoles especialitzades per tipus d'immigrats. Està demostrat que els immigrats islàmics, per exemple, en escoles islàmiques obtenen més bons resultats. Però és socialment acceptable aquesta separació? generals.
9 de febrer de 2010, 19.30 h
Auditori del MACBA (Barcelona)
.jpeg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario