LA NEURODIDÀCTICA, PUNT DE TROBADA.

Enrique Jimeno,

Butlletí per als pares de l'Institut Ramon Berenguer IV de Sta. Coloma de Gramenet, 113, desembre 2010.

Com us anunciàvem en el primer butlletí informatiu d'aquest curs (número 111), una de les línies de treball
que estem impulsant a l’institut és la de la NEURODIDÀCTICA, un enfocament nou i esperançador
en el qual convergeixen les últimes aportacions de les neurociències i les contribucions més recents de les
investigacions pedagògiques (desenvolupament de les intel·ligències múltiples, dels hàbits mentals saludables
associats a la intel·ligència reeixida; de les capacitats afectives i emocionals, etc.). La Neurodidáctica consisteix, simplement, en aplicar a l'aprenentatge els nous coneixements sobre el funcionament del cervell i la
intervenció dels processos neurobiològics perquè aquest guanyi en eficàcia.

Un grup de professors i de professores del centre hem començat a donar passos en aquest sentit, i una de les
nostres primeres actuacions va ser convidar a la  Dra. Anna Forés,  professora de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i autora, conjuntament amb la neuròloga Marta Ligoiz, de l'obra  Descubrir la neurodidáctica. Aprender desde, en y para la vida (UOC, Barcelona, 2009). L’Anna va impartir una animada conferència per als professors i per als alumnes de batxillerat, de la qual vàrem donar notícia a la nostra web. 
 
Posteriorment, i a partir dels seus suggeriments, hem  realitzat activitats relacionades amb aquest enfocament a diversos cursos de l'ESO. Aviat,  podreu veure al programa “tres 14” de TVE (http://www.rtve.es/television/tres14/) un reportatge sobre el tema, en el qual apareix el nostre centre.

Els estudis de neurodidàctica realitzats fins ara insisteixen en la importància que té dirigir la nostra acció en dos sentits.  D'una banda, el treball relacionat amb l'estat anímic de l'alumne, amb les seves ganes de millorar; amb la seva capacitat d'automotivar-se i de proposar-se reptes; amb les creences sobre les seves pròpies possibilitats; i també amb el seu nivell d'impulsivitat. Per un altre, l'esforç pedagògic per presentar els continguts de manera que l'alumne estimuli i entreni, en el major grau possible, el seu cervell (tant l'hemisferi esquerre -racionalitat, procés lògic, sentit pràctic- com el dret -intuïció, imaginació, emotivitat-), emprant, per a això, metodologies que incorporin els diferents llenguatges sensorials que utilitza el nostre cervell (auditiu, visual, kinestèsic -sensació o percepció del moviment, consciència corporal-,  etc.).

Des d’aquest plantejament, es concedeix una importància a l'adquisició  d'hàbits mentals saludables, com ara els proposats per Robert J. Sternberg en la seva obra Más allá del cociente intelectual  (1998). Reproduïm la llista d'aquest pedagog, perquè orienta molt bé sobre el treball que pretenem realitzar:

1.Les persones amb intel·ligència reeixida s'automotiven.

2.Es concentren en els seus objectius.
3.Tenen capacitat per ajornar la gratificació.

4.Aprenen a controlar els seus impulsos

5.Saben quan perseverar.

6.Saben com treure el màxim partit de les seves habilitats.

7.Tradueixen el pensament en acció.

8.S'orienten cap a l'objectiu.

9.Completen la tasca i arriben fins al final.

10.Tenen iniciatives.

11.No tenen por d'arriscar-se, ni de fracassar.

12.No posterguen.

13.Accepten la crítica justa.
14.Refusen l'autocompassió.
15.Són independents.
16.Tracten de superar les dificultats personals.

17.No fan ni massa coses alhora, ni massa poques.
18.Veuen, al mateix temps, el bosc i els arbres (dita).

19.Tenen nivell raonable d'autoconfiança i creuen en la seva capacitat per aconseguir els seus objectius.

20.Equilibren el pensament analític, el creatiu i el pràctic.


Què us sembla? Ens acompanyeu en aquesta aventura?. A banda del llibre d'Anna Forés i Marta Ligoiz ja indicat, us en suggerim un altre: La educación del talento, de José Antonio Marina (Ariel, Barcelona, 2010), i us aconsellem, vivament, la visita de la magnífica web:


http://www.loquepadresydocentesdebensaber.es/