La neurodidàctica s'entreveu com la ciència que revolucionarà l'ensenyament als joves
El cervell és molt més receptiu als estímuls emocionals en la pubertat
Un grup d'estudiants fumant i esmorzant en un descans dels seus estudis Foto: JOSEP CUELLAR.
L'adolescència és un període de la vida convuls que molts pares i educadors no saben ben bé com tractar. Fins fa poc, les dificultats en la relació amb els adolescents s'atribuïen a una explosió hormonal que acabava remetent. Els darrers anys, però, la neurociència ha demostrat que, a banda de la revolució hormonal, els adolescents també viuen una important transformació al cervell. I és en aquest camp on la neurodidàctica s'entreveu com una disciplina clau en l'educació dels joves, tal com es va posar de manifest ahir durant la jornada Educació i aprenentatge a l'adolescència organitzada per Edu21 a Barcelona.
Investigadors en neurociència i professors van coincidir a remarcar les oportunitats que ofereixen les troballes científiques a l'hora d'educar amb més eficàcia els adolescents. “El 75% dels desordres mentals adults s'inicien abans dels 24 anys, la major part durant l'adolescència”, va afirmar Iroise Dumontheil, investigadora de l'Institute of Cognitive Neuroscience de Londres, durant la seva conferència. Dumontheil va explicar que durant aquest període es desenvolupa de forma més acusada que en l'edat adulta el còrtex prefrontal mitjà, anomenat cervell social, que té una influència cabdal en la manera que tenen els adolescents de processar la informació i que ser-ne conscient pot millorar la qualitat educativa.
En aquest sentit, Nieves Maya, directora del col·legi Carmelitas del Sagrado Corazón de Vitòria i coautora del llibre Conocer el cerebro para la excelencia en la educación, va indicar que “els alumnes recordaran tot allò que els motiva i els emociona”. Amb aquesta premissa, al centre que dirigeix ja fa temps que hi tenen penjades a les parets imatges de “persones que se superen”. “Messi podria ser un exemple”, va dir.
“No hi ha cognició sense emoció”, va corroborar el director de l'institut Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, Enrique Jimeno. Al seu institut s'han pres molt seriosament la neurodidàctica i estan aplicant canvis metodològics per treure'n profit. Entre aquests, hi ha la potenciació de la intel·ligència emocional, la creació d'un entorn físic més agradable i, fins i tot, han engegat una assignatura optativa de màgia.
En el mateix sentit es va expressar el director de l'escola Garbí Pere Vergés d'Esplugues de Llobregat, Jordi Carmona. “A l'escola hi han de passar coses, ha de ser atractiva... El currículum ha de venir després”, va dir.
Enric Roca, vicedegà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador d'Edu21, subratlla que “els avenços en neurociència ens diuen que hem de personalitzar molt més l'ensenyament dels nostres alumnes”, però, tal com avisa ell mateix, aquesta ciència està tot just a les beceroles, si més no pel que fa a l'aplicació en el camp de l'educació. Amb tot, els seus avantatges són inqüestionables i no hi ha cap dubte que acabarà fent forat entre els docents.
Investigadors en neurociència i professors van coincidir a remarcar les oportunitats que ofereixen les troballes científiques a l'hora d'educar amb més eficàcia els adolescents. “El 75% dels desordres mentals adults s'inicien abans dels 24 anys, la major part durant l'adolescència”, va afirmar Iroise Dumontheil, investigadora de l'Institute of Cognitive Neuroscience de Londres, durant la seva conferència. Dumontheil va explicar que durant aquest període es desenvolupa de forma més acusada que en l'edat adulta el còrtex prefrontal mitjà, anomenat cervell social, que té una influència cabdal en la manera que tenen els adolescents de processar la informació i que ser-ne conscient pot millorar la qualitat educativa.
En aquest sentit, Nieves Maya, directora del col·legi Carmelitas del Sagrado Corazón de Vitòria i coautora del llibre Conocer el cerebro para la excelencia en la educación, va indicar que “els alumnes recordaran tot allò que els motiva i els emociona”. Amb aquesta premissa, al centre que dirigeix ja fa temps que hi tenen penjades a les parets imatges de “persones que se superen”. “Messi podria ser un exemple”, va dir.
“No hi ha cognició sense emoció”, va corroborar el director de l'institut Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, Enrique Jimeno. Al seu institut s'han pres molt seriosament la neurodidàctica i estan aplicant canvis metodològics per treure'n profit. Entre aquests, hi ha la potenciació de la intel·ligència emocional, la creació d'un entorn físic més agradable i, fins i tot, han engegat una assignatura optativa de màgia.
En el mateix sentit es va expressar el director de l'escola Garbí Pere Vergés d'Esplugues de Llobregat, Jordi Carmona. “A l'escola hi han de passar coses, ha de ser atractiva... El currículum ha de venir després”, va dir.
Enric Roca, vicedegà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador d'Edu21, subratlla que “els avenços en neurociència ens diuen que hem de personalitzar molt més l'ensenyament dels nostres alumnes”, però, tal com avisa ell mateix, aquesta ciència està tot just a les beceroles, si més no pel que fa a l'aplicació en el camp de l'educació. Amb tot, els seus avantatges són inqüestionables i no hi ha cap dubte que acabarà fent forat entre els docents.
Els adolescents necessiten un ambient emocional tranquil i bones cares a l'aula
Nieves Maya
DIRECTORA DEL COL·LEGI CARMELITES DE SAGRAT COR DE VITÒRIA
L'escola ha
de ser atractiva.
El currículum ha
de venir després
de ser atractiva.
El currículum ha
de venir després
Jordi Carmona
DIRECTOR DE L'ESCOLA GARBÍ PERE VERGÉS D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Hem d'actuar a l'aula sota el principi que no hi ha cognició sense emoció
Enrique Jimeno
DIRECTOR DE L'INSTITUT RAMON BERENGUER IV DE SANTA COLOMA
El 75% dels desordres mentals adults s'inicien abans dels 24 anys
Iroise Dumontheil
INSTITUT DE NEUROCIÈNCIA COGNITIVA DE LONDRES
El cervell elimina les connexions sinàptiques que li resulten inútils
Durant els primers sis mesos de vida, els nadons són capaços de distingir les cares dels ximpanzés. Després, aquesta habilitat desapareix i els adolescents només distingeixen les cares de les persones perquè no tenen cap necessitat de distingir les dels animals. Aquest canvi es produeix perquè, a partir de l'adolescència, les persones comencen a eliminar connexions sinàptiques del cervell que no els són útils, fins a deixar-lo més funcional.
Amb aquesta anècdota, la directora del col·legi Carmelites del Sagrat Cor de Vitòria, Nieves Maya, va exemplificar els canvis que es produeixen en el cervell humà i com n'és d'important per als educadors conèixer-los i adaptar la seva manera d'ensenyar a aquesta evolució.
La investigadora de l'Institut de Neurociència Cognitiva de Londres Iroise Dumontheil va posar un exemple pràctic molt aclaridor de com es pot adaptar el missatge a les característiques del receptor. Així, en el cas que es vulgui convèncer un adolescent de la necessitat de deixar de fumar, serà més eficaç mostrar-li els efectes que el tabac tindrà sobre el color dels seus dits o el seu alè, que advertir-lo sobre les conseqüències sobre la salut, ja que, a aquesta edat, per les característiques del seu cervell, els nois són molt més receptius als efectes immediats, a les emocions i a les recompenses que no pas al pensament planificador i a llarg termini.
Amb aquesta anècdota, la directora del col·legi Carmelites del Sagrat Cor de Vitòria, Nieves Maya, va exemplificar els canvis que es produeixen en el cervell humà i com n'és d'important per als educadors conèixer-los i adaptar la seva manera d'ensenyar a aquesta evolució.
La investigadora de l'Institut de Neurociència Cognitiva de Londres Iroise Dumontheil va posar un exemple pràctic molt aclaridor de com es pot adaptar el missatge a les característiques del receptor. Així, en el cas que es vulgui convèncer un adolescent de la necessitat de deixar de fumar, serà més eficaç mostrar-li els efectes que el tabac tindrà sobre el color dels seus dits o el seu alè, que advertir-lo sobre les conseqüències sobre la salut, ja que, a aquesta edat, per les característiques del seu cervell, els nois són molt més receptius als efectes immediats, a les emocions i a les recompenses que no pas al pensament planificador i a llarg termini.
