Catedràtica del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona
Font: http://www.debats.cat/
“La lectura no és pura reproducció. És comprensió per aprendre”
La lectura a la història
- Els primers textos són de fa 5.000 anys. Llegir servia per interpretar uns codis que aportaven informació útil. Només uns pocs sabien llegir.
- La Bíblia, primera gran lectura col·lectiva. De caràcter oral. Només uns pocs saben llegir -la i interpretar-la,
segons uns dogma establert. Els que no saben llegir, es creuen el significat que els donen. - La reforma i la contrareforma religiosa. Es posa en dubte el dogma i las interpretacions de la Bíblia oficials. La impremta. Amplia el nombre de lectors i obre la porta a que cada lector interpreti d'una forma personal allò que llegeix.
- Actualment, les noves tecnologies fomenten una nova forma de lectura en que el lector es construeix el seu propi text i no sempre segueix la ruta marcada pels autors. El lector és actiu: sobre una informació múltiple i desordenada, tria, analitza i construeix.
- Cal ensenyar a aprendre a estimar la lectura
- Cal ensenyar a llegir (interpretar el codi)
- Cal ensenyar a utilitzar la lectura per aprendre.
Es pot parlar de diversos nivells d'alfabetització
- Nivell executiu: decodificació
- Nivell funcional: ús per la vida quotidiana
- Nivell instrumental: per accedir a la informació i al coneixement
- Nivell epistèmic: per tenir una visió crítica. Llegir és avaluar, qüestionar o reforçar idees.
La lectura ha de ser present en totes les etapes educatives per formar ciutadans lectors
- No s'aprèn a llegir d'una vegada. Cal aprendre a interpretar textos diversos, de diverses temàtiques i complexitats
- Cal llegir per aprendre i aprendre com llegir per aprendre. Cal aprendre estratègies per arribar a la comprensió lectora.
- El 22% dels alumnes de Primària finalitzen aquesta etapa sense les competències lectores per superar l'ESO.
- El 20% dels alumnes de 4rt es troben al llindar baix de comprensió lectora.
- Només un 4% dels alumnes de 15 anys es troben en el llindar superior de comprensió lectora i saben integrar fonts diverses no coherents.
- El 14% està al llidar baix.
Conclusions:
Aquest sistema educatiu aporta una formació lectora de nivell mig amb un percentatge gens menyspreable de nivell baix.
Anàlisi del nostre sistema
- No hi ha tradició d'ensenyar a llegir textos expositius i ensenyar a saber com interpretar-los.
- La lectura està orientada a saber què diu el text i no a la lliure reflexió
- Tendència a treballar de forma aïllada les diverses competències lingüístiques (llegir, escriure, escoltar, parlar).
- A l'ESO, el Batxillerat i la universitat, falta control sobre allò que s'ha llegit i sobre errors de comprensió.
Conclusió
Aquest sistema fa que aprenguin millor allò que se'ls ensenya. Allò que no se'ls ensenya, que passa per la pròpia interpretació a través de la lectura, ho aprenen pitjor.
Com millorar la comprensió lectora?
- Aprendre a llegir no ha de ser cosa de 2 o 3 cursos. No s'ha de circumscriure a les classes de llengua i al cicle inicial perquè d'aquesta forma no es motiva a que s'aprengui de forma autònoma al llarg de tota la vida.
- S'ha de formar al professorat i no s'ha de fer d'esquena al cos de coneixement que existeix.
- S'han de posar recursos materials i humans.
- Cal proposar objectius realistes per progressar i polítiques educatives amb ressò social que tinguin en compte la realitat del centre i del seu entorn.
- Cal fugir de la idea que la dificultat de la lectura és culpa de l'individu. No hi ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir amb els recursos necessaris (materials i emocionals).
Dimecres 14 de desembre de 2011
Auditori del MACBA
%203.50.15%E2%80%AFp.%C2%A0m..png)
