Font: http://www.cccb.org/veus/tag/michael-s-gazzaniga/
juny 7th, 2012 Centre Documentació i DebatDEBAT // Als orígens de la ment humana - Entrevista a Michael S. Gazzaniga (VO En) from CCCB on Vimeo.
«La vida diaria plantea el siguiente enigma: todos nos
sentimos agentes conscientes, todos nos sentimos como una unidad
consciente, capaces de actuar con determinación y libres de tomar
decisiones de casi cualquier tipo. Al mismo tiempo, todo el mundo
comprende que somos máquinas, aunque máquinas biológicas, y que las
leyes físicas del universo son aplicables a ambos tipos de máquinas,
tanto a las artificiales como a las humanas. ¿Ambos tipos de máquinas
están completamente determinados, tal como decía Einstein, que no creía
en el libre albedrío, o tenemos libertad de elegir lo que deseamos?»
Així arrenca el darrer llibre de Michael S. Gazzaniga, ¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro (Paidós 2012), que es va presentar el 11 de juny, en la darrera sessió del cicle «Als orígens de la ment humana».
Gazzaniga va abordar en la seva intervenció una de les qüestions més
polèmiques avui en el món de la neurociència: el de la llibertat
d’acció, entesa com a lliure albir. És evident que aquest debat no neix
amb la neurociència, sinó que ja té una llarga trajectòria tant en
l’àmbit científic com en el de la filosofia. Avui, la neurociència, amb
la seva recerca sobre el funcionament de la ment conscient, està obrint
noves fronteres en aquest debat i ha tornat a posar en primera línia la
reflexió sobre el determinisme biològic del comportament humà.
Si ment i cervell són inseparables (cosa que hem vist en les conferències anteriors del cicle), si la consciència és una funció, un producte, de l’activitat cerebral, aleshores és lògic plantejar que tot comportament humà està en realitat supeditat a un òrgan, el cervell, que treballa en un 90% de manera inconscient. Com parlar aleshores de llibertat? Quin és realment el motor de les nostres accions?
Michael S. Gazzaniga, un dels referents mundials de la neurociència i sovint anomenat el pare de la neurociència cognitiva, entra de ple en aquest debat i trenca una llança a favor que, tot i el determinisme de la nostra biologia, sí que ens queda espai per al lliure albir. Gazzaniga reconeix que avui, malgrat l’extraordinari coneixement adquirit pels neurocientífcs sobre els mecanismes de la ment, no s’ha descobert encara res que repercuteixi específicament sobre la responsabilitat, un dels valors més importants de la vida humana. Però defensa que no és només el cervell el que condiciona la ment, sinó també al revés, la ment limita i condueix el nostre cervell (com diu ell, de la mateixa manera que la circulació dels cotxes genera un trànsit que acaba limitant els mateixos cotxes que l’han provocat). I és aquí on, segons Gazzaniga, es troba la possibilitat de reconèixer la llibertat i la responsabilitat que tenim sobre les nostres accions.
Podeu trobar més informació d’aquest debat al bloc del CCCBLab.
Som diferents d'una màquina? "Metropolis" de Fritz Lang
Si ment i cervell són inseparables (cosa que hem vist en les conferències anteriors del cicle), si la consciència és una funció, un producte, de l’activitat cerebral, aleshores és lògic plantejar que tot comportament humà està en realitat supeditat a un òrgan, el cervell, que treballa en un 90% de manera inconscient. Com parlar aleshores de llibertat? Quin és realment el motor de les nostres accions?
Michael S. Gazzaniga
Michael S. Gazzaniga, un dels referents mundials de la neurociència i sovint anomenat el pare de la neurociència cognitiva, entra de ple en aquest debat i trenca una llança a favor que, tot i el determinisme de la nostra biologia, sí que ens queda espai per al lliure albir. Gazzaniga reconeix que avui, malgrat l’extraordinari coneixement adquirit pels neurocientífcs sobre els mecanismes de la ment, no s’ha descobert encara res que repercuteixi específicament sobre la responsabilitat, un dels valors més importants de la vida humana. Però defensa que no és només el cervell el que condiciona la ment, sinó també al revés, la ment limita i condueix el nostre cervell (com diu ell, de la mateixa manera que la circulació dels cotxes genera un trànsit que acaba limitant els mateixos cotxes que l’han provocat). I és aquí on, segons Gazzaniga, es troba la possibilitat de reconèixer la llibertat i la responsabilitat que tenim sobre les nostres accions.
Podeu trobar més informació d’aquest debat al bloc del CCCBLab.
%203.50.15%E2%80%AFp.%C2%A0m..png)
