El cerebro adolescente

Cartas | LA VANGUARDIA 21/05/2012 

Montse Izquierdo

Barcelona

MÁS INFORMACIÓN

• La Contra - "Sin la insensatez adolescente, nos habríamos extinguido"

El 14 de mayo del 2012 se publicó en La Contra una interesante entrevista a Iroise Dumontheil ("Sin la insensatez adolescente nos habríamos extinguido"), considerada una estudiosa del cerebro de los adolescentes. Como madre de adolescente, la lectura fue enriquecedora. Nos permitió constatar que la mayoría de los padres debemos afrontar situaciones muy comunes, pero nuevas para los progenitores que no somos neurocientíficos, sino sencillamente padres.

Cierto es que "la incapacidad para planificar y para medir las consecuencias de los propios actos a largo plazo" hace que los padres nos enfrentemos a un dilema: dejar que aprendan de sus propios fracasos y abstenernos, pese a que nos cueste, a la tan odiada frase: "Ya te lo advertí", o bien insistir, aunque a veces tengamos la sensación de monólogo más que de diálogo con los hijos, en el hecho de que, como indica Dumontheil, su destino está en sus manos.

La cuestión es que la sociedad, en una situación económica crítica, que no valora la capacidad de esfuerzo y en que la inmediatez sin coste alguno es prioritaria, y los padres tenemos una dura tarea que afrontar: asumir las peculiaridades del cerebro adolescente, armarnos de paciencia e impedir, entre todos, que la inconstancia y la visión del día a día propia de la adolescencia se convierta, después de la adolescencia, en el virus de la próxima generación. En definitiva, los adolescentes son nuestro futuro y no podemos renunciar a tener una sociedad mejor que la nuestra.

“Sense la insensatesa adolescent, ens hauríem extingit” Iroise Dumontheil,estudiosa del cervell adolescent

L’adolescent té el seu destí a les seves mans!

LA CONTRA LA VANGUARDIA 14-5-2012

Tinc 31 anys. Vaig néixer a Ais de Provença i visc a Londres. Sóc investigadora de l’Institute of Cognitive Neuroscience de Londres. Estic soltera i sense fills. Sóc socialista i europeista. Sóc atea. M’agrada dibuixar. Al cervell adolescent li costa sospesar conseqüències a llarg termini.

El sistema educatiu

Malgrat que la doctora Dumontheil ha deixat l’adolescència no fa gai­res anys..., avui és una de les màximes autori­tats mundials en l’estudi de les bases neurològi­ques i bioquímiques del cervell humà en aquella fase tan singular de l’existència: l'adolescèn­cia. M’explica que el cer­vell està en aquell mo­ment molt sensible a la recompensa immediata, a la influència dels iguals, a la baixa autoestima i a l’ansietat: evi­dències científiques molt rellevants per aju­dar-nos a redissenyar amb eficàcia el nostre sistema educatiu. Per això el Centre d’Estudis Jordi Pujol ha convidat la doctora i li ha dema­nat que comparteixi les últimes troballes de la neurociència sobre el cervell adolescent.

Què passa si li crido a un adolescent?

Ho viurà tan intensament que la seva amígdala (cervell profund) generarà una resposta emocional exacerbada.

Què té de singular un cervell adolescent?

S'acceleren i maduren funcions cognitives complexes abans inexistents: es verifiquen canvis a certes regions cerebrals.

Quins canvis?

En la matèria blanca i en la matèria grisa.

Què és la matèria blanca?

La substància que recobreix les connexions llargues cerebrals: s’incrementa el volum que tenen, i així els senyals elèctrics cerebrals viatgen amb més celeritat.  Conseqüència: més sensibilitat per a les coses emocionals i relacionals!

I què passa amb la matèria grisa? 

Compon la superfície cerebral, el còrtex: aquí observem una poda en les connexions.

Una poda?

Quan som nadons superconnectem el nostre cervell amb moltes connexions...

Una esponja de gran capacitat.

Sí. i després podem les connexions menys freqüentades: les teves experiències les modelen. 

Unes es musculen, d’altres desapareixen.

I en l’adolescència culmina el procés de maduració del còrtex prefrontal: és la zona que refrena i controla impulsos, que filtra i modera emocions, que calibra les conseqüències a llarg termini... i que planifica.

I què passa aquí en l’adolescència?

Que madura més a poc a poc que la matèria blanca: i aquest décalage genera els aspectes més característics de l’adolescència!

A quins aspectes es refereix? 

Incapacitat per planificar i per mesurar les conseqüències dels propis actes a llarg termini. Preponderància de les emocions i dels vincles amb un grup d'iguals... O sigui, matèria blanca hiperexcitada... ... per a la intensitat emocional..., mentre la matèria grisa encara no modera ni controla! 

M’entén el meu fill adolescent quan li dic “compte amb el que fas”?

No. Tu li dius: “Si fas això. passarà això, i després això, i després aixo". Tu ho veus clar... Però ell no ho pot veure! No pot sospesar les conseqüències dels seus actes a llarg termini.

Quines altres conductes vénen determinades per aquest cervell adolescent?

El més important és el grup d’amics. No és que l’adolescent sigui rebel amb els seus pa¬res: és que la seva bioquímica demana individuació, independència, i per això els seus iguals són tan, tan importants! L’adolescent necessita apartar els seus pares... per ser ell.

I sovint fa ximpleries.

Sí, perquè només és capaç de gestionar el curt termini. Té magnificats els ressorts bio¬químics de la recompensa ràpida.

Es l’adolescència una fase necessària? 

Sense aquest cervell insensat, potser ens hauríem extingit com a espècie! La insensatesa va portar l’adolescent primitiu a caçar, guerrejar, buscar parella... I arribar fins avui.

I fins quan dura l’adolescència?

La maduració de la matèria blanca culmina cap als 18 anys. I la de la matèria grisa, cap als 25 anys! M’admira el que va dir Shakespeare, coneixedor de l’ànima humana.

Què va dir?

“Entre els 12 i els 23 anys no fem aitra cosa que lluitar contra els adults i prenyar-nos”.

Avui sembla que fins als 30 anys...

Qüestió sociocultural: en altres cultures, als 15 anys l’adolescent s’independitzava, caça¬va, s’aparellava, es reproduïa...

És veritat que l’adolescent necessita dormir més hores que l’adult?

Hi ha un retard en l’hora d’adormir-se el cervell: s’adorm més tard, però com que ha de matinar per anar a estudiar.... acumula cansament! I ho pal·lia el cap de setmana.

Influeixen més les drogues en un cervell adolescent que en un cervell adult? 

Sí! Com més jove ets i com mes consum de substàncies tòxiques prens (alcohol, marihuana, amfetamines, cocaïna...), més probabilitat hi ha d’una esquizofrènia o una psicosi! El 75% de malalties mentals es declara abans dels 24 anys: les drogues les acceleren!

Podríem millorar el sistema educatiu partint d’aquestes troballes neuronals? 

Sí: expliquem a l’adolescent que el seu cer¬vell és molt flexible, capaç d'aprendre-ho tot! I desterrem allò de “no serveixo pe: a això”, perquè és fals! Donem-los autoestima.

Quines altres mesures aplicaria? 

Buscaria propiciar l’aprenentatge de l’adolescent mitjançant l’aprovació i recompensa dels seus iguals, tan importants per a ell!

I els traiem les pantalletes?

No. El cervell està sempre sintonitzant-se amb el seu entorn, i l’entorn ara són les pantalletes! Apreciï els avantatges. Videojocs: milloren la intel·ligència espacial i els reflexos. Facebook: interactuen amb iguals.

Però tantes hores, tantes hores...

Pactin pares i fills, delimitin-les per alliberar temps per a altres activitats, això sí...

Diem que els adolescents són indolents, informals...

... inconstants, mal educats...

Doncs digui ara una cosa positiva d’ells. 

Sociables, amorosos, emotius, sexuals...

Es la vellesa una segona adolescència? 

Ha, ha... Es veritat que es verifica una certa desinhibició al còrtex prefrontal que bé podria justificar aquesta comparació...

La nostra personalitat es fixa durant l’adolescència?

Es construeix. I tot està obert. L’adolescent té el seu destí a les seves mans! Digue-l’hi.

VÍCTOR-M. AMELA

Tengo 31 años. Nací en Aix-en-Provence y vivo en Londres. Soy investigadora del Institute of Cognitive Neuroscience de Londres. Estoy soltera y sin hijos.Soy socialista y europeísta. Soy atea. Me gusta dibujar. Al cerebro adolescente le cuesta sopesar consecuencias a largo plazo

Sistema educativo

Pese a que la doctora Dumontheil ha dejado la adolescencia no hace demasiados años..., es hoy una de las máximas autoridades mundiales en el estudio de las bases neurológicas y bioquímicas del cerebro humano en esa fase tan singular de la existencia: la adolescencia. Me explica que el cerebro está en ese momento muy sensible a la recompensa inmediata, a la influencia de los iguales, a la baja autoestima y a la ansiedad: evidencias científicas muy relevantes para ayudarnos a replantear con eficacia nuestro sistema educativo. Por eso el Centre d'Estudis Jordi Pujol ha invitado a la doctora y le ha pedido que comparta los últimos hallazgos de la neurociencia sobre el cerebro adolescente.

Qué pasa si le chillo a un adolescente?
Lo vivirá tan intensamente que su amígdala (cerebro profundo) generará una respuesta emocional exacerbada.

¿Qué tiene de singular un cerebro adolescente?
Se aceleran y maduran funciones cognitivas complejas antes inexistentes: se verifican cambios en ciertas regiones cerebrales.

¿Qué cambios?
En la materia blanca y en la materia gris.

¿Qué es la materia blanca?
La sustancia que recubre las conexiones largas cerebrales: se incrementa su volumen, y así las señales eléctricas cerebrales viajan con más celeridad. Consecuencia: ¡más sensibilidad para lo emocional y lo relacional!

¿Y qué pasa con la materia gris?
Compone la superficie cerebral, el córtex: ahí observamos una poda en las conexiones.

¿Una poda?
Cuando somos bebés superconectamos nuestro cerebro con muchas conexiones...

Una esponja de gran capacidad.
Sí, y luego podamos las conexiones menos frecuentadas: tus experiencias las moldean.

Unas se musculan, otras desaparecen.
Y en la adolescencia culmina el proceso de maduración del córtex prefrontal: es la zona que refrena y controla impulsos, que filtra y modera emociones, que calibra las consecuencias a largo plazo... y que planifica.

¿Y qué sucede ahí en la adolescencia?
Que madura más despacito que la materia blanca: ¡y este décalage genera los aspectos más característicos de la adolescencia!

¿A qué aspectos se refiere?
Incapacidad para planificar y para medir las consecuencias de los propios actos a largo plazo. Preponderancia de las emociones y de los vínculos con un grupo de iguales...

O sea, materia blanca hiperexcitada...
... para la intensidad emocional..., ¡mientras la materia gris aún no modera ni controla!

¿Me entiende mi hijo adolescente cuando le digo "cuidado con lo que haces"?
No. Tú le dices: "Si haces esto, pasará esto, y luego esto, y luego esto". Tú lo ves claro... ¡Pero él no puede verlo! No puede sopesar las consecuencias de sus actos a largo plazo.

¿Qué otras conductas vienen determinadas por ese cerebro adolescente?
Lo más importante es el grupo de amigos. No es que el adolescente sea rebelde con sus padres: es que su bioquímica pide individuación, independencia, ¡y por eso sus iguales son tan, tan importantes! El adolescente necesita apartar a sus padres... para ser él.

Y a menudo hace tonterías.
Sí, porque sólo es capaz de manejar el corto plazo. Tiene magnificados los resortes bioquímicos de la recompensa rápida.

¿Es la adolescencia una fase necesaria?
Sin ese cerebro insensato, ¡quizá nos habríamos extinguido como especie! La insensatez llevó al adolescente primitivo a cazar, guerrear, buscar pareja... Y llegar hasta hoy.

¿Y hasta cuándo dura la adolescencia?
La maduración de la materia blanca culmina hacia los 18 años. ¡Y la de la materia gris, hacia los 25 años! Me admira lo que dijo Shakespeare, conocedor del alma humana.

¿Qué dijo?
"Entre los 12 y los 23 años no hacemos más que pugnar contra los adultos y preñarnos".

Hoy parece que hasta los 30 años...
Cuestión sociocultural: en otras culturas, a los 15 años el adolescente se independizaba, cazaba, se emparejaba, se reproducía...

¿Es verdad que el adolescente necesita dormir más horas que el adulto?
Hay un retraso en la hora de adormecerse el cerebro: se duerme más tarde, pero como tiene que madrugar para ir a estudiar... ¡acumula cansancio! Y lo palía el fin de semana.

¿Influyen más las drogas en un cerebro adolescente que en un cerebro adulto?
¡Sí! A mayor juventud y a mayor consumo de sustancias tóxicas (alcohol, marihuana, anfetaminas, cocaína...), ¡más probabilidad de una esquizofrenia o una psicosis! El 75% de las enfermedades mentales se declara antes de los 24 años: ¡las drogas las aceleran!

¿Podríamos mejorar el sistema educativo a partir de estos hallazgos neuronales?
Sí: expliquemos al adolescente que su cerebro es muy flexible, ¡capaz de aprenderlo todo! Y desterremos lo de "no sirvo para esto", ¡porque es falso! Démosles autoestima.

¿Qué otras medidas aplicaría?
Buscaría propiciar el aprendizaje del adolescente mediante la aprobación y recompensa de sus iguales, ¡tan importantes para él!

¿Y les quitamos las pantallitas?
No. El cerebro está siempre sintonizándose con su entorno, ¡y el entorno ahora son las pantallitas! Aprecie las ventajas. Videojuegos: mejoran la inteligencia espacial y los reflejos. Facebook: interactúan con iguales.

Pero tantas horas, tantas horas...
Pacten padres e hijos, acótenlas para liberar tiempo para otras actividades, eso sí...

Decimos que los adolescentes son indolentes, informales...
... inconstantes, maleducados...

Pues diga ahora algo positivo de ellos.
Sociables, amorosos, emotivos, sexuales, estimulados...

¿Es la vejez una segunda adolescencia?
Ja, ja... Es verdad que se verifica una cierta desinhibición en el córtex prefrontal que bien pudiera justificar esta comparación...

¿Se fija nuestra personalidad durante la adolescencia?
Se construye. Y todo está abierto. ¡El adolescente tiene su destino en sus manos! Díselo.

La neurodidàctica i el repte d'educar adolescents

El repte d'educar adolescents

La neurodidàctica s'entreveu com la ciència que revolucionarà l'ensenyament als joves

El cervell és molt més receptiu als estímuls emocionals en la pubertat

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/518842-el-repte-deducar-adolescents.html

16/03/12 02:00 - Barcelona - Raül Garcia i Aranzueque

Un grup d'estudiants fumant i esmorzant en un descans dels seus estudis Foto: JOSEP CUELLAR.

1

L'adolescència és un període de la vida convuls que molts pares i educadors no saben ben bé com tractar. Fins fa poc, les dificultats en la relació amb els adolescents s'atribuïen a una explosió hormonal que acabava remetent. Els darrers anys, però, la neurociència ha demostrat que, a banda de la revolució hormonal, els adolescents també viuen una important transformació al cervell. I és en aquest camp on la neurodidàctica s'entreveu com una disciplina clau en l'educació dels joves, tal com es va posar de manifest ahir durant la jornada Educació i aprenentatge a l'adolescència organitzada per Edu21 a Barcelona.

Investigadors en neurociència i professors van coincidir a remarcar les oportunitats que ofereixen les troballes científiques a l'hora d'educar amb més eficàcia els adolescents. “El 75% dels desordres mentals adults s'inicien abans dels 24 anys, la major part durant l'adolescència”, va afirmar Iroise Dumontheil, investigadora de l'Institute of Cognitive Neuroscience de Londres, durant la seva conferència. Dumontheil va explicar que durant aquest període es desenvolupa de forma més acusada que en l'edat adulta el còrtex prefrontal mitjà, anomenat cervell social, que té una influència cabdal en la manera que tenen els adolescents de processar la informació i que ser-ne conscient pot millorar la qualitat educativa.

En aquest sentit, Nieves Maya, directora del col·legi Carmelitas del Sagrado Corazón de Vitòria i coautora del llibre Conocer el cerebro para la excelencia en la educación, va indicar que “els alumnes recordaran tot allò que els motiva i els emociona”. Amb aquesta premissa, al centre que dirigeix ja fa temps que hi tenen penjades a les parets imatges de “persones que se superen”. “Messi podria ser un exemple”, va dir.

“No hi ha cognició sense emoció”, va corroborar el director de l'institut Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, Enrique Jimeno. Al seu institut s'han pres molt seriosament la neurodidàctica i estan aplicant canvis metodològics per treure'n profit. Entre aquests, hi ha la potenciació de la intel·ligència emocional, la creació d'un entorn físic més agradable i, fins i tot, han engegat una assignatura optativa de màgia.

En el mateix sentit es va expressar el director de l'escola Garbí Pere Vergés d'Esplugues de Llobregat, Jordi Carmona. “A l'escola hi han de passar coses, ha de ser atractiva... El currículum ha de venir després”, va dir.

Enric Roca, vicedegà de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador d'Edu21, subratlla que “els avenços en neurociència ens diuen que hem de personalitzar molt més l'ensenyament dels nostres alumnes”, però, tal com avisa ell mateix, aquesta ciència està tot just a les beceroles, si més no pel que fa a l'aplicació en el camp de l'educació. Amb tot, els seus avantatges són inqüestionables i no hi ha cap dubte que acabarà fent forat entre els docents.

Els adolescents necessiten un ambient emocional tranquil i bones cares a l'aula

Nieves Maya

DIRECTORA DEL COL·LEGI CARMELITES DE SAGRAT COR DE VITÒRIA

L'escola ha
de ser atractiva.
El currículum ha
de venir després

Jordi Carmona

DIRECTOR DE L'ESCOLA GARBÍ PERE VERGÉS D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Hem d'actuar a l'aula sota el principi que no hi ha cognició sense emoció

Enrique Jimeno

DIRECTOR DE L'INSTITUT RAMON BERENGUER IV DE SANTA COLOMA

El 75% dels desordres mentals adults s'inicien abans dels 24 anys

Iroise Dumontheil

INSTITUT DE NEUROCIÈNCIA COGNITIVA DE LONDRES

El cervell elimina les connexions sinàptiques que li resulten inútils

Durant els primers sis mesos de vida, els nadons són capaços de distingir les cares dels ximpanzés. Després, aquesta habilitat desapareix i els adolescents només distingeixen les cares de les persones perquè no tenen cap necessitat de distingir les dels animals. Aquest canvi es produeix perquè, a partir de l'adolescència, les persones comencen a eliminar connexions sinàptiques del cervell que no els són útils, fins a deixar-lo més funcional.

Amb aquesta anècdota, la directora del col·legi Carmelites del Sagrat Cor de Vitòria, Nieves Maya, va exemplificar els canvis que es produeixen en el cervell humà i com n'és d'important per als educadors conèixer-los i adaptar la seva manera d'ensenyar a aquesta evolució.

La investigadora de l'Institut de Neurociència Cognitiva de Londres Iroise Dumontheil va posar un exemple pràctic molt aclaridor de com es pot adaptar el missatge a les característiques del receptor. Així, en el cas que es vulgui convèncer un adolescent de la necessitat de deixar de fumar, serà més eficaç mostrar-li els efectes que el tabac tindrà sobre el color dels seus dits o el seu alè, que advertir-lo sobre les conseqüències sobre la salut, ja que, a aquesta edat, per les característiques del seu cervell, els nois són molt més receptius als efectes immediats, a les emocions i a les recompenses que no pas al pensament planificador i a llarg termini.