Tensió a les aules

Dos anys de condemna. Aquesta és la pena que ha de complir una mare per agredir la mestra de la seva filla. Tot i que finalment no entrara a la presó perque mo té antecedents, si que haurà de pagar una indemnització de 8000 euros a la víctima. Amb aquesta interpretación jurídica s’equiparen els professors de la xarxa pública a agents de l’autoritat. És a dir, es tracta als professors igual que els policies i agredir-los és un delicte. Si bé aquesta autoritat es reconeix en els tribunals, en el dia a dia dels docents aquest paper és qüestiona a cada moment. Mentre la societat és fa més permissiva i el coneixement es democratitza i deixar d’estar només en mans dels mestres, creix la falta de respecte cap a aquest col.lectiu. Però no són nomes els alumnes els qui qüiestionen la figura del mestra, els pares també hi juguen un paper actiu. Si 10 anys enrera et castigava un professor, els pares et podien doblar el castig. Ara són els pares qui no es refien i qüestionen la potetstat del mestre. La figura del docent s’ha desdibuixat, ha perdut força, ha deixat de ser un referent.Les baixes laborals en aquest col.llectiu s’han multiplicat, sobretot per depressió. Segons recents estudis la meitat del professorat té por de rebre agressions per part dels seus alumnes i amenaçats per l’ambient que hi ha als centres escolars. Més d’un 20 per cent ha rebut insults per part dels familiars dels alumnes. Què es pot fer per controlar aquestes situacions? Com millorar les relacions entre l’alumne, el professor i la família? Què cal fer per acabar amb la violència a les aules? En parlem aquesta setmana, com sempre des d'ANGLES diversos.

FONT: http://angles.blocs.xtvl.tv/posts?id=315&page_name=interior