L'actitud davant l'aprenentatge és tan important com l'habilitat innata per a l'èxit acadèmic
LA VANGUÀRDIA Tendències | 06/05/2014 - 00:00h
Josep Corbella
GRAN ESTUDI El resultat es basa en un seguiment de més de 5.000 alumnes del parvulari a l'institut
FAMÍLIES I ESCOLA La investigació posa en relleu el paper de la família en el resultat acadèmic dels nens
L'esforç és més important que el talent per tenir bones notes a l'escola, segons una investigació realitzada als Estats Units que ha analitzat la trajectòria de més de 5.000 alumnes des del parvulari fins a l'institut.
La investigació es va dissenyar per aclarir per què els nord-americans d'origen asiàtic tenen més bons resultats acadèmics que aquells que són descendents d'europeus. De les diferents variables analitzades, la que té una relació més estreta amb les notes és l'actitud dels alumnes davant l'aprenentatge. En canvi, les habilitats cognitives no expliquen les diferències que s'han observat entre alumnes d'origen asiàtic i europeu.
"Els alumnes nord-americans-asiàtics tendeixen a veure les habilitats cognitives com a qualitats que es poden desenvolupar a través de l'esforç, mentre que els nord-americans blancs tendeixen a veure-les com a qualitats innates" que no es poden modificar, escriuen els autors de la investigació a PNAS, on aquesta setmana presenten els seus resultats.
La investigació posa en relleu el paper de l'entorn familiar en els resultats acadèmics dels alumnes, ja que són els principis que s'inculquen als nens a casa els que després condicionen les seves actituds a l'escola. Els resultats es presenten en un moment en què la nova llei d'educació espanyola, la Lomce, popularment coneguda com a llei Wert, redueix la influència de les famílies en la formació acadèmica dels alumnes (vegeu La Vanguardia d'ahir).
Estudis anteriors han observat que, als Estats Units, els alumnes d'origen asiàtic solen tenir millors notes que els descendents d'europeus; els asiàtics tenen més probabilitat d'arribar al final de l'educació secundària i accedeixen amb més facilitat a universitats d'elit.
Per explicar aquest èxit acadèmic, s'han proposat diferents hipòtesis. Alguns investigadors han suggerit que l'estabilitat matrimonial i el nivell econòmic acomodat de les famílies d'origen asiàtic afavoreixen el bon rendiment dels seus fills a l'escola. D'altres, que els alumnes asiàtics tenen una habilitat innata per a assignatures relacionades amb les matemàtiques. Uns tercers, que tenen una ètica del treball i una motivació pels estudis que els porten a esforçar-se més. Cap d'aquestes hipòtesis, però, no ha estat demostrada fins ara.
Els sociòlegs Yu Xie, de la Universitat de Michigan, i Amy Hsin, de la City University de Nova York, han analitzat dades de 4.246 alumnes descendents d'europeus i 944 d'origen asiàtic per aclarir quines d'aquestes hipòtesis són correctes i quines han de ser descartades com a tòpics sense fonament.
Han observat, en primer lloc, que les diferències entre les notes dels dos grups s'amplien a mesura que els alumnes van creixent. Si als sis anys les notes són gairebé iguals, als quinze les diferències són manifestes (vegeu l'infogràfic adjunt).
A partir d'avaluacions dels professors sobre les ganes d'aprendre dels alumnes, el seu nivell d'atenció a classe i la seva persistència davant l'esforç, Xie i Hsing han comprovat que les diferències de motivació i actitud també s'amplien a mesura que els nens creixen.
En canvi, quan s'analitzen les habilitats cognitives dels alumnes a partir de tests de matemàtiques i llenguatge, les diferències es redueixen amb l'edat. Encara que a la primera infantesa els nens asiàtics tenen resultats una mica millors en aquests tests, les diferències acaben desapareixent quan els alumnes arriben a secundària.
"La nostra investigació mostra que els asiàtics nord-americans tenen més bones notes no perquè siguin més intel·ligents, sinó perquè treballen més -va declarar ahir Amy Hsin per correu electrònic-. L'habilitat té un paper relativament petit en l'èxit acadèmic en comparació amb l'esforç".
Això no significa que el talent individual de cada alumne sigui irrellevant. La investigació s'ha basat en grans mostres d'alumnes, no en alumnes individuals. És en el conjunt de les poblacions on el talent s'iguala i, per tant, on la diferència està en l'esforç. A nivell individual, sí que hi ha diferències d'aptituds entre alumnes que influeixen en els seus resultats. Però la investigació mostra que, independentment de si a un alumne li costa més o menys rendir a l'escola, un plus de motivació i d'esforç li permetrà polir els seus talents i millorar els seus resultats.
"La creença que l'èxit no està predestinat sinó que és el fruit del treball dur" explica aquest plus de motivació i esforç en fills de famílies asiàtiques, escriuen els investigadors a PNAS. En una enquesta a alumnes de 15 anys, Xie i Hwang han comprovat que els adolescents d'origen asiàtic solen declarar-se d'acord amb la frase "es pot aprendre a ser bo en matemàtiques". Els que són descendents d'europeus, en canvi, solen estar d'acord amb "cal haver nascut amb una habilitat per ser bo en matemàtiques".
La actitud ante el aprendizaje es tan importante como la habilidad innata para el éxito académico
LA VANGUARDIA Tendencias
Josep Corbella
Cómo mejorar la educación
GRAN ESTUDIO
Se ha hecho con 5.236 alumnos seguidos desde el parvulario hasta el instituto
FAMILIAS Y ESCUELA
La investigación pone en valor el papel de la familia en el resultado académico de los niños
El esfuerzo es más importante que el talento para tener buenas notas, según una investigación realizada en Estados Unidos que ha analizado la trayectoria de más de 5.000 alumnos desde el parvulario hasta el instituto.
La investigación se diseñó para aclarar por qué los americanos de origen asiático tienen mejores resultados académicos que los descendientes de europeos. De las distintas variables analizadas, la que tiene una relación más estrecha con las notas es la actitud de los alumnos ante el aprendizaje. En cambio, las habilidades cognitivas no explican las diferencias entre alumnos de origen asiático y europeo.
"Los alumnos americanos-asiáticos tienden a ver las habilidades cognitivas como cualidades que se pueden desarrollar a través del esfuerzo, mientras que los americanos blancos tienden a verlas como cualidades innatas" que no se pueden modificar, escriben los autores de la investigación en la publicación PNAS, donde esta semana presentan sus resultados.
La investigación pone en valor el papel del entorno familiar en los resultados académicos de los alumnos, ya que son los principios que se inculcan a los niños en casa los que después condicionan sus actitudes en la escuela. Los resultados se presentan en un momento en que la nueva ley de educación española, la Lomce, reduce la influencia de las familias en la formación académica de los alumnos (véase La Vanguardia de ayer).
Estudios anteriores han observado que, en Estados Unidos, los alumnos de origen asiático suelen tener mejores notas que los descendientes de europeos; los asiáticos tienen más probabilidad de llegar al final de la educación secundaria y acceden con más facilidad a universidades de élite.
Para explicar este éxito académico, se han propuesto distintas hipótesis. Algunos investigadores han sugerido que la estabilidad matrimonial y el nivel económico acomodado de las familias de origen asiático favorecen el buen rendimiento de sus hijos en la escuela. Otros, que los alumnos asiáticos tienen una habilidad innata para asignaturas relacionadas con las matemáticas. Unos terceros, que tienen una ética del trabajo y una motivación por los estudios que les llevan a esforzarse más. Ninguna de estas hipótesis, sin embargo, ha sido demostrada hasta ahora.
Los sociólogos Yu Xie, de la Universidad de Michigan, y Amy Hsin, de la City University de Nueva York, han analizado datos de 4.246 alumnos descendientes de europeos y 944 de origen asiático para aclarar cuáles de estas hipótesis son correctas y cuáles deben ser descartadas como tópicos sin fundamento.
Han observado, en primer lugar, que las diferencias entre las notas de los dos grupos se amplían a medida que los alumnos crecen. Si a los seis años las notas son casi iguales, a los quince las diferencias son manifiestas (véase gráfico).
A partir de evaluaciones de los profesores sobre las ganas de aprender de los alumnos, su nivel de atención en clase y su persistencia ante el esfuerzo, Xie y Hsin han comprobado que las diferencias de motivación y actitud también se amplían a medida que los niños crecen.
En cambio, cuando se analizan las habilidades cognitivas de los alumnos a partir de tests de matemáticas y lenguaje, las diferencias se reducen con la edad. Aunque en la primera infancia los niños asiáticos tienen resultados algo mejores en estos tests, las diferencias acaban desapareciendo cuando los alumnos llegan a secundaria.
"Nuestra investigación muestra que los asiáticos americanos tienen mejores notas no porque sean más inteligentes sino porque trabajan más duro", declaró ayer Amy Hsin por correo electrónico. "La habilidad tiene un papel relativamente pequeño en el éxito académico en comparación con el esfuerzo".
Esto no significa que el talento individual de cada alumno sea irrelevante. La investigación se ha basado en grandes muestras de alumnos, no en alumnos individuales. Es en el conjunto de las poblaciones donde el talento se iguala y, por lo tanto, donde la diferencia está en el esfuerzo. A nivel individual, sí hay diferencias de aptitudes entre alumnos que influyen en sus resultados. Pero la investigación muestra que, independientemente de si a un alumno le cuesta más o menos rendir en la escuela, un plus de motivación y de esfuerzo le permitirá pulir sus talentos y mejorar sus resultados.
"La creencia de que el éxito no está predestinado sino que es el fruto del trabajo duro" explica este plus de motivación y esfuerzo en hijos de familias asiáticas, escriben los investigadores en PNAS. En una encuesta a alumnos de 15 años, Xie y Hwang han comprobado que los adolescentes de origen asiático suelen declararse de acuerdo con la frase "se puede aprender a ser bueno en matemáticas". Los que son descendientes de europeos, en cambio, suelen estar de acuerdo con "hay que haber nacido con una habilidad para ser bueno en matemáticas".
