Protocols contra la violència escolar

Violència i canvi social a les aules


http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=702566&idseccio_PK=1006

L'opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
La comunitat educativa, en particular, i la societat, en general, reflexionen des de fa anys sobre els canvis de comportament que s’han donat a les aules, conscients que s’ha produït una variació significativa de les formes, de la «manera d’estar», del concepte mateix d’educació. Els canvis s’han desenvolupat a tot el món occidental, producte de la irrupció de nous paràmetres i de l’evolució social cap a esquemes menys autoritaris i de més llibertat en l’entorn acadèmic. Espanya no és, per descomptat, una excepció, però presenta la singularitat que el canvi de costums s’ha produït, en l’últim terç del segle XX, a una velocitat superior, més sincopada.

El difícil pas de l’adolescència a l’edat adulta ha registrat en l’últim decenni –no només a les escoles o els instituts, sinó també al carrer, al si familiar– una tendència cada vegada més perceptible, socialment preocupant, cap a un antiautoritarisme que ha desembocat en conductes delictives. No es tracta de perdre el nord o la serietat analítica a partir de casos recents com el de la mare de Barcelona condemnada per lesionar la mestra de la seva filla, o com el de l’assassinat de Seseña, però cal convenir que és veritat que l’atmosfera que es respira en alguns centres educatius i àmbits juvenils s’acosta a la violència. I no només física, sinó també argumental, verbal, impositiva i de grup.
L’autoritat del professorat ha resultat laminada tant per l’afany legítim i democràtic de superar les xacres del passat reaccionari com per l’actitud familiar, que ha derivat en un abandó dels deures educatius i, al mateix temps, en una sobreprotecció dels fills en detriment de determinades normes de comportament. Trobar un punt intermedi no és gens fàcil, però és innegable que la societat necessita esquemes en els quals s’ha d’harmonitzar la llibertat de l’individu amb el compliment d’unes obligacions que no es poden obviar. És la base de tot aprenentatge.

Tal com asseguren els experts, la violència no és un comportament natural, sinó una actitud aprehesa en la socialització de l’individu. Som, doncs, davant d’un problema complex que demana solucions que no poden escudar-se solament en una hipotètica reforma punitiva, sinó en una labor educativa incessant perquè no s’imposi la llei de la selva sobre els preceptes d’una societat democràtica avançada.

Metges i fiscals preparen un protocol contra les agressions

ANTONIO M. YAGÜE
MADRID

L’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i la Fiscalia General de l’Estat han arribat a un acord per elaborar un protocol d’actuació general davant les «cada vegada més nombroses» agressions a facultatius, que serveixi tant per homogeneïtzar el procediment de denúncia d’aquestes agressions com «perquè no quedin casos per atendre» de violència a professionals sanitaris. El president de l’entitat corporativa, que aglutina tots els col·legis de metges, Juan José Rodríguez Sendín, va anunciar ahir aquesta iniciativa, que té l’objectiu que l’agressió a un facultatiu en la sanitat pública sigui considerada en tot Espanya un delicte d’atemptat contra l’autoritat, amb penes de presó de fins a tres anys, com ja han dictaminat alguns tribunals en l’àmbit autonòmic. La consideració de les agressions com a delicte de faltes sol comportar només una multa econòmica.

Encara que no hi ha dades estatals d’agressions a metges per part de pacients, l’OMC calcula que el problema afecta un de cada tres professionals i que el 10% de les agressions són físiques, segons els estudis que s’han dut a terme per part dels col·legis autonòmics. «La situació és greu, cada dia va en augment i no es pot permetre que la por impedeixi que els metges denunciïn aquests fets on correspon», va subratllar Rodríguez Sendín. Els facultatius atribueixen la tendència a l’augment a les males concidiones en què moltes vegades exerceixen.

CREACIÓ DE REGISTRES A part del protocol per tramitar les denúncies, els metges creuen que un altre aspecte que milloraria aquesta «plaga» seria la creació de registres d’agressions en cada col·legi de metges provincial i d’un observatori espanyol que permetés tenir més informació, quantitativa i qualitativa, sobre aquest problema. Aquestes eines servirien per conèixer quants actes violents es produeixen, les seves causes, els àmbits assistencials i les diferents maneres de combatre’ls, va explicar el secretari general, Serafín Romero.

Amb l’objectiu d’ajudar els metges que treballen en el sistema públic de salut a formalitzar les denúncies per agressions, l’OMC ha elaborat una guia en què es recullen procediments i recomanacions per denunciar els casos de violència i una espècie de fitxa amb més de 40 ítems per relatar com són els actes violents comesos contra ells. L’organització col·legial també proposa declarar com a Dia de la no-Violència en l’Àmbit Sanitari el 12 de març, una data que coincideix amb l’assassinat fa un any a Múrcia de la doctora María Eugenia Moreno a conseqüència dels trets que va rebre per part d’un pacient.

La condemna d’una mare a dos anys avala que pegar a mestres és delicte

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=702614&idseccio_PK=1021

1. • Aquesta interpretació jurídica equipara el personal docent i sanitari amb els agents de l’autoritat
Milagros Flores es queixa de la massiva afluència de periodistes a la sortida del judici per agressió a una professora, ahir, a la Ciutat de la Justícia. Foto: GUILLERMO MOLINER

ANTONIO BAQUERO RAFA JULVE
BARCELONA
A cada pas que feia, intentava transformar en forçada desimboltura la sorpresa inicial per la gran afluència de periodistes. Per això, quan va arribar a la sala 322 de la Ciutat de la Justícia, on havia de ser jutjada per agredir a una professora, Milagros Flores va dir desvergonyida: «¿Però què passa? Si jo no he matat ningú». I va rematar amb sorna: «Jo només sóc una noia sexi». No obstant, davant la jutge, no només va abaixar el to, sinó que va assumir els delictes de què se l’acusava i va acabar condemnada a una pena que consolida la interpretació jurídica que sosté que agredir un professor és delicte.
Milagros Flores va reconèixer que el 6 de novembre del 2008 va anar a l’institut Roger de Flor de Barcelona i que va agredir la professora C. S., a la qual acusava de vexar la seva filla de 13 anys. Se li va abalançar a sobre, li va estirar els cabells, li va pegar, esgarrapar, i li va dir que la mataria.
CONTUSIONS I ESGARRAPADES / La docent va patir contusions al cap i esgarrapades als braços i va necessitar gairebé quatre mesos per recuperar-se de les ferides físiques. Les psicològiques van trigar més a cicatritzar. La professora va caure en una depressió i no ha tornat a fer classe.
L’acusada va reconèixer els càrrecs que se li imputaven per arribar així a una conformitat amb l’acusació. La seva intenció era evitar que la jutge fes seva la petició de la fiscalia i de l’acusació particular representada per una lletrada de la Generalitat, que sol·licitaven tres anys de presó, cosa que li hauria suposat l’ingrés a la presó. Al final, la jutge va acceptar l’acord i va condemnar Flores per delicte d’atemptat a l’autoritat a dos anys de presó (no entrarà a la presó al no tenir antecedents) i a pagar una indemnització de 8.000 euros a la víctima, a la qual no es podrà acostar a menys de 1.000 metres.

La jutge se suma així al corrent d’interpretació judicial que, en sintonia amb la Fiscalia de Catalunya, considera que els professors de la xarxa pública són agents de l’autoritat, igual que els policies, i que per això agredir-los constitueix un delicte d’atemptat penat amb presó. Això eleva la pena, ja que si no es qualifica com a atemptat, aquesta agressió seria només una falta de lesions, que sol comportar una multa. De fet, en un principi, aquest cas s’havia de tramitar com a falta. No obstant, l’advocada de la Generalitat va insistir que es jutgés com a atemptat. Malgrat que molts jutges no apliquen aquest criteri, cada cop són més els que sí que ho fan, i així aquesta línia judicial comença a acumular sentències.
Tot i recolzar la conformitat, l’advocat defensor de Milagros Flores va rebatre després la tesi de la imputació del delicte d’atemptat. El lletrat va manifestar que «és erroni considerar que un professor és un agent de l’autoritat com un policia».

AMPLIAR EL CONCEPTE / L’advocat alimenta la polèmica per l’equiparació dels professors amb els agents de l’autoritat. A la Conselleria d’Educació li sembla «correcta» aquesta línia jurídica. Per a penalistes com José María Fuster Fabra, «per al bé de la societat és bo que un professor sigui una autoritat».

Aquesta interpretació es basa en l’ampliació del concepte de qui és autoritat i incloure-hi professors i metges. L’argument és que el bé jurídic que es pretén protegir és el bon funcionament de la funció pública. Perquè es pugui considerar atemptat, el professor ha de ser funcionari, estar en exercici i hi ha d’haver escometiment, és a dir, una agressió física intencionada.

La mesura també té els seus detractors. Per Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, neix de la necessitat d’augmentar com sigui les condemnes per agressions, poc penades a Espanya. Queralt assenyala la discriminació que suposa que només es considerin atemptat les agressions a professors funcionaris i no als de les escoles privades i concertades.

Un jutge que sol·licita queda en l’anonimat opina: «El Codi Penal ja estableix qui és una autoritat i qui no. El que s’està fent és estirar el codi per resoldre les agressions a professors. Això és un disbarat jurídic».