miércoles, 2 de junio de 2010

Tant costa clavar una bronca com Déu mana?

No és tan difícil 
- Ton, vine un moment, vull parlar amb tu. Estic molt disgustada. Vinc de la reunió de
pares i ens acabem d'assabentar que a la teva classe hi ha un nen que ho està
passant fatal perquè hi ha un grupet que no para de ficar-se amb ell.
-  Es el Xavi, que és un exagerat i un ploricó.
- No em sembla exagerat estar deprimit perquè ningú vol jugar amb tu al pati, perquè
estàs gras i no ets molt àgil, o fins i tot, perquè t'insulten i se'n riuen de tu.
- Això t'ho ha dit la mestra, el Xavi és un acusica!
- És veritat o no que hi ha nois que es fiquen amb ell i se'n riuen continuament?
- Sí (veu fluixeta i mirada desviada).
- Mira'm: tu ets un d'ells?
- A vegades... jo no sóc el que comença.
- M'és igual si ets el que comença o el que acaba. Això està malament i no s'ha de fer.
- Es que no cau bé a ningú.
- Et sembla motiu per torturar-lo? A tu t'ha fet res?
- No (veu fluixeta).
- T'imagines que això li passes a la teva germana a l'institut? O al teu pare o a mi
mateixa a la feina? Com et sentiries tu si els que haurien de ser els teus amics resulta
que són els teus enemics i et fan la vida impossible? Es pot viure d'aquesta manera?
- No (veu fluixeta).
- Com et creus que em sento jo ara? Creus que el teu pare i jo som cruels o
desconsiderats amb els altres? Per què no treus la bona persona que tens a dintre?
- No ho faré més. De veritat.
- No n'hi ha prou, Ton. T'has de comprometre a canviar les coses. El Xavi està
enfonsat i necessita un cop de mà. Vull que vagis a la teva habitació i pensis durant un
quart d'hora que es pot fer per ajudar-lo. Quan acabis, vine i en tornem a parlar.
Això és una bronca - model senzill - i admet moltes variants. No és tan difícil i no pot
desaparèixer del menú educatiu dels nostres nens i nenes. Es pot dosificar, allargar,
escurçar, endurir, completar amb càstigs o fins i tot endolcir... però no pot desaparèixer
del menú familiar
. Si algú se n'ha oblidat, que corri a entrenar-se. No es pot educar a
còpia de bronques, però no se'n pot prescindir. Forma part de l'ofici. 


Roser Batlle




FONT: http://go2.wordpress.com/?id=725X1342&site=roserbatlle.wordpress.com&url=http%3A%2F%2Froserbatlle.files.wordpress.com%2F2009%2F02%2Fno-es-tan-dificil.pdf&sref=http%3A%2F%2Froserbatlle.wordpress.com%2Fperfil%2Fpedagogicament-incorrecte%2F

No hay comentarios:

Publicar un comentario