A la digitalització dels llibres de text a les escoles se li atribueixen propietats excessives
EL PERIÓDICO, divendres, 9 de juliol del 2010
Francesc de Gispert Pedagog
Al llarg d'aquest curs 2009-10, força centres de secundària s'han vist convulsionats per l'aplicació progressiva del programa Educat 1x1 o, el que és el mateix, per la introducció dels continguts curriculars digitals. I diem convulsionats, perquè aquesta aparició, o si es vol aquesta aventura del Departament d'Educació, ha estat dissenyada des de fora del sistema educatiu, cosa que darrerament s'ha posat de moda en diferents àmbits. Segons els experts, fer-ho des de fora comporta no caure en els vicis del sistema, evitar els prejudicis i aconseguir una implantació més ràpida.
Un salt endavant, però en el buit
Des d'un punt de vista pedagògic, els centres educatius sobreviuen suportant equilibris força dèbils, força fràgils, molt vulnerables a les innovacions poc prudents i poc validades. I tot sembla indicar que ens trobem just en aquesta situació. S'ha dut a terme l'experiència amb presses, amb moltes dificultats d'aplicació tècnica i amb dubtes d'última hora que dificulten l'aplicació serena, prudent i tranquil·la del projecte. A hores d'ara, creiem que ningú qüestiona que hi ha aspectes del treball i de l'organització escolar que cal canviar. L'aparició de l'ordinador com a eina de treball personal, comunicatiu i col·laboratiu ningú la posa en dubte. Però, els professionals de l'ensenyament tenim la sensació que a l'anomenada digitalització dels continguts curriculars i al treball permanent amb l'ordinador se li atribueixen propietats excessives i insospitades, com per exemple, que a mitjà termini els resultats acadèmics, valorables en resultats, siguin força més bons. O pretendre que Catalunya sigui capdavantera d'aquí a uns anys en l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Si hem de fer cas de la nostra particular Ítaca educativa anomenada Finlàndia, país capdavanter en llibres de text digitals, allà només s'ha dut a terme la digitalització en el 10% dels continguts curriculars. En aquest país nòrdic s'ha optat per la prudència, entre altres coses, perquè sembla que no està del tot clar ni constrastat que, avui per avui, sigui més òptim el llibre digital que el llibre convencional Òbviament, no cal ser cap expert per intuir que les presses fan que aquests «nous llibres» tinguin desequilibris importants en la seva qualitat. Evidentment, fer un llibre digital no pot ser editar en aquest format el mateix que tenim en suport paper. Sobta, pedagògicament parlant, que s'incideixi tant en la digitalització i no tant en l'excessiva quantitat de continguts dels currículums i en el necessari canvi de metodologia que comporta l'aplicació del projecte.
Per altra banda, l'escola passa per un moment de crisi important. La retallada pressupostària, la reducció del professorat a molts centres, la supressió d'aules d'acollida, la supressió de personal dels serveis educatius que donen suport als centres, la tornada a les aules d'assessors de formació i professorat en diferents projectes externs, la paralització dels projectes d'innovació educativa (excepte el que ens ocupa), el nou calendari escolar que està comportant de retruc la supressió de colònies i sortides escolars i podríem afegir-hi un llarg etcètera, no conformen el marc més idoni. En aquest context, els centres estan vivint aquestes propostes innovadores com unes mesures externes al marge de la pròpia dinàmica dels equips docents i dels seus projectes pedagògics. No es dóna opció a la necessària reflexió de la pràctica educativa que comporti l'adopció de noves metodologies i noves eines que les facin més sòlidament integrables en els projectes educatius dels centres.
L'obsessiva focalització del projecte Educat 1x1 en l'eina, és a dir, en l'ordinador, desvirtua el principal objectiu que hauria de tenir qualsevol projecte d'innovació: partir del centre, que vol dir, partir del projecte educatiu, de l'equip de professorat i de l'alumne. El poder seductor de l'ordinador no escurça la distància entre les necessitats de l'alumne i els suposats continguts que es vol adquirir. Si l'escola se segueix veient com a transmissora d'uns continguts totalment preestablerts, poca cosa haurem avançat. Volem dir que, en definitiva, es deixen massa de banda els aspectes pedagògics i didàctics i s'incideix poc en els mecanismes d'aprenentatge de l'alumnat.
TOT I QUE està en marxa la necessària formació per al professorat, plana també el dubte de si l'índex de digitalització dels professionals de l'ensenyament és l'adequat per assumir el control de la implantació del nou projecte. Tenint en compte això, pot acabar passant que hi hagi un desfasament excessiu entre l'índex de coneixement digital del professor i el de l'alumne, sovint, aquest últim, bastant superior. Caldria una avaluació de l'aplicació del projecte tenint en compte les necessitats de l'alumne i dels centres educatius, les dinàmiques dels equips docents i la necessària homologació i controls dels continguts digitals i, possiblement, d'això en resultaria un alentiment raonable del projecte. Cal innovar i saltar endavant, però si és al buit millor que sigui amb xarxa.
Pedagog
No hay comentarios:
Publicar un comentario