ENSENYAR I APRENDRE EN L'ERA DE LA INFORMACIÓ
Professors estrella a casa
Imma Tubella / Rectora de la UOC
JAUME BATLLEI ACTUANT, AQUESTA GENERACIÓ és la responsable, en part, dels temps exponencials en què estem immersos. Per exemple, aquests darrers dos mesos s'han pujat a YouTube més hores de vídeo que l'equivalent a la suma de les emissions de les tres grans cadenes nord-americanes (CBS, ABC i NBC) suposant que haguessin emès 24 hores al dia, 365 dies a l'any... des del 1948. Però aquesta explosió no es limita al vídeo o a la música. La trobem en tots els àmbits en què la informació, en totes les seves manifestacions, és present. Això explica per què les nostres opcions d'entreteniment, educació i informació ens superen també de forma exponencial.
EL VÍDEO APLICAT A L'EDUCACIÓ i combinat amb les possibilitats de la web comporta ja avui un canvi de paradigma en el model educatiu en països com la Xina i Corea; i els Estats Units comencen a veure que o canvien o es quedaran enrere.
EL DISCURS DELS NADIUS DIGITALS és que no té sentit que cinc mil professors i professores (alguns més bons que d'altres) ensenyin el mateix curs d'àlgebra o macroeconomia cada semestre a centenars de milers d'estudiants universitaris. Segons ells, aquesta estructura només tenia sentit en una societat en què la tecnologia no permetia que un sol professor arribés a milers d'estudiants.
AVUI, LA SITUACIÓ ÉS DIFERENT. Plataformes com UStream, Justin.tv o LiveStream no sols permeten arribar en directe a audiències il·limitades, sinó que a més ho fan sense enormes inversions en tecnologia per part de la institució. Exemples destacats en l'àmbit de l'educació són Academic Earth, Teacher Tube o TED.
AQUEST CONCEPTE HA FET POSSIBLE el reconeixement social del professorat i el sorgiment d'una nova figura, la del professor celebritat que pot arribar a guanyar fins a dos milions de dòlars a l'any gràcies a l'aplicació del vídeo com a font d'escalabilitat. No es tracta de casos excepcionals. Centenars de professors a Hong Kong tenen estatus de celebritats i sous que es mouen entre els 100.000-150.000 euros a l'any. La situació és similar localment amb esportistes, metges i cuiners.
PER QUÈ NOSALTRES RESTEM immòbils? Jo només hi trobo una explicació: la vella creença que si ja passem fent el que hem fet sempre, no cal canviar res.
QUI ES MOU ÉS LA INDÚSTRIA. Companyies com ara Brightstorm o Educator.com estan creant superplataformes educatives que pretenen reunir en exclusiva els millors educadors. Si des de les universitats no reaccionem, aquestes plataformes ho faran abans. La bona notícia és que els guanyadors seran els estudiants i els professors que s'apuntin a la tendència, i els perdedors, aquelles institucions que s'aferrin a l'statu quo.
ENCARA ENS FA POR PERDRE el monopoli del coneixement? O potser el que temem és perdre'n el control? Si és així, potser ens tranquil·litzarà saber el que acabo de llegir al New York Times: que l'exèrcit nord-americà està redactant la seva doctrina de forma col·laborativa, amb la participació de tots els soldats, fent servir la metodologia de la Wikipedia i amb el lema Apunta't a l'exèrcit en què podràs editar tot el que vulguis editar. La filosofia és simple i totalment alineada amb els valors d'internet: els soldats, amb experiència de camp, seran molt més precisos i concrets que els consultors, especialistes en estratègia però que no s'han mogut mai del seu despatx.
POTSER JA HA ARRIBAT EL MOMENT de deixar de fer-nos tantes preguntes i començar a intentar respondre'n alguna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario