Sociòleg i director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París.
FONT: http://www.debats.cat/cat/2009/castel/index.html
Síntesi d'idees
La crisi que vivim actualment és un episodi dramàtic d'un procés més profund de crisi que es va començar a originar al final dels anys setanta i que té tres eixos principals:
• El canvi d'un capitalisme industrial a un capitalisme ferotge i salvatge de caire multinacional amb gran domini del món financer.
• L'entrada en crisi del sistema de protecció social, que afecta també estructures socials com l'educació.
• L'augment de la importància de l'individu enfront de la col·lectivitat.
Antecedents
• Als anys seixanta el capitalisme industrial havia aconseguit una situació d'equilibri entre els interessos del capital i el proletariat, que es va resignar a un cert sotmetiment salarial, però que es va beneficiar d'una certa protecció laboral: salari mínim, dret a la salut, atur, jubilació, indemnització.
• Les condicions laborals garantien la independència econòmica i social de l'individu. Els treballadors aconseguien ser individus de ple dret en la societat.
• Predominava l'interès col·lectiu i les reivindicacions també eren col·lectives. És l'època dels convenis col·lectius, els sindicats de masses, de molts treballadors en les mateixes condicions laborals.
• Els individus tenien dret a serveis públics eficaços. L'Estat vetllava perquè determinats serveis, considerats prioritaris (com ara l'educació), no quedessin en mans privades. L'Estat era el col·lectiu de col·lectius que garantia els serveis i els donava valor de llei.
El final del capitalisme industrial als anys setanta
S'inicia una dinàmica de descol·lectivització i reindividualització.
A. Canvis en les relacions laborals
• Individualització del treball. Es demana al treballador individual (no al col·lectiu) mobilitat, adaptabilitat i flexibilitat.
• Carreres professional més precàries i menys regulades. Augmenten els contractes temporals i el personal subcontractat. Es passa de gairebé la plena ocupació a l'atur massiu. Els treballadors han de conviure amb canvis de feina continus i amb períodes de feina i d'atur.
B. Canvis en el sistema de garanties socials
• Des de fa trenta anys es repeteix que els drets laborals són un obstacle per al desenvolupament lliure de les empreses i les lleis tendeixen a desregular la protecció social.
• El nou sistema no garanteix la feina per a tothom, i, per tant, tampoc no es poden garantir els sistemes de protecció social (finançats pels salaris i per les empreses).
• Les formes de treball precari (contractes temporals, economia submergida) no donen dret al mateix nivell de protecció social que el treball estable.
• Els treballadors en precari acaben essent mig treballadors mig marginats, perquè els recursos que obtenen de la feina i de la protecció social no són suficients per a desenvolupar-se com a individus de ple dret.
L'exemple francès: Es viu un procés de mercantilització dels ajuts socials. És l'exemple del contracte assistit i de les rendes de solidaritat activa. Es promou que la gent es reinsereixi a la feina unes hores a la setmana o uns quants mesos l'any per tal d'obtenir ajuts socials. Per a obtenir compensació econòmica cal una contrapartida. «És una exigència massa elevada a gent que no la pot assumir.»
C. Canvi en l'individu
• Creixent degradació de l'individu a causa de la precarització laboral i social. L'individu modern recolza sobre la propietat. Si l'individu no té prou recursos, torna a ser com a l'època de la Revolució Industrial: el proletari no era considerat un individu sinó un bàrbar; el proletari sense recursos no podia ser lliure i responsable.
• Els aturats de llarga durada o els joves que no troben feina són individus més fràgils que no tenen mitjans per a autorealitzar-se.
• Es produeix una confrontació: d'una banda, s'enalteix l'individualisme (la iniciativa individual, lliurar-se dels límits estatals) i, de altra, no hi ha les oportunitats perquè tothom visqui com un individu lliure.
Conclusió
El detonant de la crisi actual ha estat la crisi financera, però en realitat darrere hi ha una crisi del sistema. Aquesta crisi no s'hauria esdevingut si no existís també una crisi en l'organització del treball i en la protecció social.
Com afecta la crisi del sistema a l'educació
• La crisi afecta tots els àmbits socials, com ara l'escola o la família. Es pot parlar de crisi en el sistema educatiu, entès com una faceta de la crisi general. La crisi de l'escola es produeix per les situacions de precarietat i de marginació de determinades categories de la població.
• En el cas francès, l'escola d'abans de la crisi tenia un paper homogeneïtzador (pel que fa a coneixements i a oportunitats de desenvolupament) i era un element rellevant de socialització.
• L'escola moderna té dificultats per a ser homogeneïtzadora. L'alt índex de fracàs escolar o d'abandonament entre determinats grups socials així ho demostra. L'ideal d'oferir a tots les mateixes oportunitats per a aconseguir l'èxit no funciona en situacions socials precàries.
• A França s'aposta per la discriminació positiva, perquè els col·lectius amb més dificultats d'èxit aconsegueixin millors resultats. Però és una iniciativa controvertida i que té l'oposició dels que continuen defensant que l'escola sigui homogènia.
.jpeg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario