Conferència de Mats Ekholm, Debats d'Educació
Presentació en pdf:
http://www.debats.cat/cat/2009/ekholm/documenta/ekholm_presentacio_cat.pdfSíntesi d'idees
El sistema educatiu suec es fonamenta en l’escola inclusiva (una única escola per a tothom) on cada alumne té un pla educatiu personal. En el pla organitzatiu és un sistema descentralitzat tant en gestió com en matèria curricular. L’escola té una gran autonomia però a canvi ha de complir els objectius. Per a aconseguir-ho hi ha diferents sistemes d’avaluació que es fan públics i que es prenen com a base per a millorar. També té un gran pes la formació del professorat i la dels líders escolars.
Del concepte clàssic d’educació a un nou concepte
A Suècia, fa uns 100 anys, es plantejà la necessitat de canviar el concepte clàssic d’educació basat en un professor que ensenya i uns alumnes que aprenen. En el nou concepte d’educació, l’escola no és el lloc on s’ensenya sinó el lloc on s’aprèn. El centre d’aquesta nova escola no és el professor sinó l’alumne. L’alumne passa de ser un element passiu que escolta, aprèn i repeteix a ser un individu que pensa, opina, pregunta.
La funció del docent és dirigir aquest aprenentatge.
Aquest nou concepte d’escola es materialitza en un nou sistema escolar que s’estableix als anys cinquanta i seixanta. Es tracta d’un sistema inclusiu, d’escola per a tothom.
Com s’organitza el sistema educatiu suec?
Preescolar de 3 a 5 anys. No obligatori.
Preescolar 6 anys. Obligatori.
Grund, de 7 a 16 anys. Obligatori.
Gimnasie, de 17 a 19 anys. No obligatori, però el 95% dels alumnes de grund passen a gimnasie. L’objectiu és que tothom tingui opció d’anar a la universitat. El 50% dels joves estudien a la universitat.
Grund
• És un sistema inclusiu en què tot tipus d’infants i joves (inclosos els que tenen discapacitats o dificultats d’aprenentatge) van junts.
• Els alumnes tenen els mateixos companys durant els nou anys.
• El professorat té els mateixos alumnes per un període que pot anar de tres a sis anys. Consideren que no és una bona idea canviar cada any de docent. El fet d’estar junts durant molts anys fa que sigui més fàcil treballar les emocions i que entre professorat i alumnat hi hagi un intercanvi d’informació intens.
• La ràtio a les escoles grund és d’1 professor o professora per cada 7 alumnes.
Organització descentralitzada
El sistema suec es basa en la descentralització i en l’assumpció de responsabilitats de cadascuna de les parts que participen en el sistema educatiu.
• El Parlament estableix les lleis globals d’educació.
• El Govern estableix els objectius concrets que cal assolir.
• Els kommun (governs descentralitzats similars als nostres ajuntaments; n’hi ha dos-cents noranta a Suècia) reben els diners de l’Estat i decideixen com repartir-los entre les escoles segons les necessitats de cada centre. La inversió anual per alumne és d’uns 8.000 euros. La junta local del kommun designa el director del centre i és responsable dels sous del professorat (no hi ha un sou fix per al professorat).
• L’escola autogestiona el pressupost i decideix el currículum i la forma de posar-lo en pràctica. A canvi ha de posar tots els mitjans possibles amb vista a aconseguir l’objectiu principal: que els alumnes aprenguin.
Què han d’aprendre els alumnes?
• El professorat ha d’orientar els alumnes perquè aprenguin a pensar, a sentir, a expressar, a crear, a produir i a decidir. Tan important és l’aprenentatge de matèries escolars com l’educació emocional.
• S’aprèn una segona llengua des de set anys, l’anglès. A dotze anys s’introdueix una tercera llengua, que pot ser l’espanyol, l’alemany, el francès o el rus. L’objectiu és que sàpiguen expressar-se correctament en aquestes llengües.
• Des dels anys noranta s’ha introduït un nou objectiu a causa de la incorporació de les TIC. Ara no s’acaba d’aprendre mai i és molt important que l’alumnat aprengui a aprendre.
• Pel que fa als valors, l’escola sueca treballa perquè els alumnes siguin independents, cooperatius, tolerants, honestos i responsables i perquè cada jove s’atreveixi a fer servir el que sap.
Avaluació
• El sistema suec estableix diferents formes d’avaluació orientades a comprovar si s’assoleixen els objectius marcats. Però la finalitat primera de l’avaluació és tenir eines per a millorar. Són eines que utilitzen l’Estat, els kommun i el professorat.
• El kommun encarrega cada any una avaluació a l’escola i els resultats es fan públics per internet. Aquests resultats s’envien també a l’Agència Nacional d’Educació.
• Durant un període de temps es van realitzar avaluacions nacionals cada tres anys. Ara s’han espaiat perquè es considera que tres anys és poc temps per a avaluar i corregir allò que no funciona.
• El sistema suec també participa de diferents sistemes d’avaluació internacionals.
Pla individualitzat per a cada alumne
• Cada alumne té dissenyat un pla individualitzat que professorat i pares i mares revisen cada sis mesos. El professorat fa proves als alumnes; però fins a onze anys els alumnes no reben notes.
• A banda de les proves que el professorat fa a l’alumnat, hi ha unes proves nacionals de coneixement que es fan en tercer curs i en cinquè curs. En novè curs es fan proves nacionals de suec, matemàtiques i anglès.
• Les proves nacionals també ajuden el professorat a fer-se una idea del nivell i a planificar si calen millores.
• Els resultats de les proves nacionals també es publiquen per internet, amb estadístiques per escoles.
Formació per al professorat i per als líders escolars (directors)
• El professorat té l’obligació de formar-se constantment. Ha de fer formació tretze dies a l’any.
• Els líders escolars també passen un procés de formació pel qual han de conèixer perfectament com gestionar l’escola; també han de conèixer l’entorn escolar. Han de tenir un perfil d’administradors i gestors, però també han de saber trobar solucions als problemes i als possibles conflictes que poden sorgir entre professorat, alumnat o amb pares i mares. És una feina reconeguda. Hi ha uns quinze aspirants per cada plaça. El 75% són dones.
• Els directors no tenen per què ser docents. Poden ser treballadors socials, psicòlegs, pedagogs... Actualment es tendeix a no triar els directors entre l’equip d’una escola, sinó que siguin externs. Els directors, si prèviament havien estat docents, poden fer classe si volen, però no és obligatori.
• El paper de la direcció és molt important, perquè l’escola disposa de molta autonomia no només en qüestions administratives i econòmiques, sinó també a l’hora de decidir el currículum i el desenvolupament del currículum (per exemple, és l’escola qui decideix el temps que es dedica a cada matèria i quina metodologia se segueix).
Què cal per al futur?
• La gent que treballa a les escoles ha de produir coneixement, ha de fer recerca. És l’única forma de poder millorar quan es coneixen els resultats de les avaluacions.
• El professorat ha d’entendre millor les organitzacions locals i ha de donar a conèixer fora de les fronteres de l’escola el seu paper i revalorar-lo. Ha d’aparèixer a l’espai públic, als mitjans.
• Professors i líders escolars han de pensar i inventar constantment noves eines per a l’aprenentatge.
.jpeg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario