L’estudi ha de servir per formar-se, no per treballar

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677903&idseccio_PK=1006&h=

Jordi Gomis Sáenz
Valliran

S'ha escrit i s’ha dit molt de la joventut, últimament. Fins i tot hi ha un programa de televisió que es diu Generación ni-ni [ni estudia ni treballa]. Els joves d’avui dia han perdut el respecte als professors, als pares i fins i tot a ells mateixos. Però ¿la culpa és només seva? ¿Es tracta, com s’acostuma a dir, de nois que, de petits, tenien tot el que volien i que han crescut molt mimats, motiu pel qual no valoren l’esforç? Quan jo estudiava, m’aconsellaven que estudiant i treballant molt arribarien els bons resultats. Però ara veig que això és mentida, i suposo que els nens també se n’adonen. Els nois veuen com als seus pares, molts d’ells amb una carrera universitària, no els serveixen de res els seus estudis acadèmics.
Tampoc serveix de res que un sigui molt intel·ligent o que tingui una gran formació, perquè el capitalisme ha arribat a un punt en què els empresaris només busquen personal submís i de cost laboral barat. Diuen que s’ha de formar els nens per treballar. Formar els treballadors és una obligació de les empreses, mentre que els col·legis i les universitats hi són perquè la gent aprengui, perquè es formi com a ésser humà. Si diem als nens que els estudis són per trobar una bona feina, anem per mal camí. Si els nens no s’esforcen, no és només perquè ho tinguin tot. Els culpables són els pares per donar-los tota mena d’entreteniments perquè ells puguin estar tranquils en lloc de dedicar-los el seu temps. Aquesta generació ni-ni heretarà el país d’aquí 15 anys, per això és millor que tinguem en compte que no els redreçarem castigant-los amb més autoritat, sinó que els hem de donar un futur que puguin mirar amb il·lusió, una alternativa als oficis mal pagats, independentment de la seva formació.