El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya elabora periòdicament informes sobre indicadors d’educació per tal de conèixer el grau d’eficàcia i d’eficiència del sistema educatiu català.
L’elaboració dels indicadors del sistema educatiu de Catalunya té un doble objectiu:
Indicadors de context
El sistema educatiu de cada país té unes característiques pròpies que el fan diferent dels d’altres països. Per poder interpretar les diferències estructurals, de funcionament i els resultats dels sistemes educatius és molt important considerar el context social, econòmic i humà en què estan immergits. És particularment valuós conèixer el nivell actual de formació de la població i les competències bàsiques que cada sistema haurà de proporcionar als seus ciutadans. També és interessant conèixer les estructures demogràfiques de la població, especialment el percentatge de població jove que hi ha a cada país, atès que, en definitiva, aquesta part de població és la més directament implicada a l’hora d’aprofitar els recursos que cada país dedica a l’educació. Per aquestes raons, en el sistema d’indicadors d’ensenyament de Catalunya s’hi han inclòs, entre d’altres, els indicadors de context següents:
Fan referència, de manera principal, a recursos econòmics i recursos humans. Tots els països desenvolupats dediquen una part important del seu pressupost nacional a assumir la despesa educativa, i el nivell d’aquesta despesa és molt variable i depèn molt del seu nivell de riquesa.
Un dels indicadors utilitzats per valorar la quantitat de recursos econòmics que cada país dedica a l’educació és el percentatge de despesa amb relació al PIB (producte interior brut). També cal tenir present que el nombre total de professorat que treballa en el sistema educatiu de cada país és el principal recurs humà de l’ensenyament. Aquesta és la raó per la qual les ràtios (nombre d’alumnes/professor) de cada nivell d’ensenyament són un important indicador de recursos sobre la qualitat de l’educació.
Indicadors de processos educatius
Fan referència a les interaccions que es produeixen entre l’alumnat i l’entorn escolar. És possible fer una classificació d’indicadors de processos que donin una idea clara sobre les característiques de l’entorn que envolta tot el procés educatiu i que afavoreix la millora de l’escola.
Juntament amb les condicions internes de l’escola, relacionades tant amb la seva ubicació com amb l’estat de les instal·lacions i de les aules, els processos que s’hi desenvolupen, relatius al comportament i a les actituds del professorat, alumnat, PAS i famílies són determinants a l’hora de valorar la qualitat de l’ensenyament que ofereix. Aquests indicadors són difícils de calcular, i generalment s’han de trobar a partir d’estudis específics i complexos. Són exemples d'aquests indicadors l'estudi del clima escolar o la participació de les famílies.
Indicadors de resultats
Els resultats del procés d’ensenyament-aprenentatge de l'alumnat d'un país estan relacionats directament amb els objectius que es plantegen. Un exemple de possible indicador de resultats és el percentatge de graduats de secundària i l'estudi de la seva evolució a cada país.
Una part important d’aquests indicadors de resultats requereixen estudis específics i es poden confeccionar a partir dels treballs realitzats per organismes d’avaluació.
En l’àmbit internacional, actualment és en curs el projecte PISA (Programme for Indicators of Student Achievement), que és un projecte per a la producció d’indicadors de rendiment de l’alumnat. Aquest estudi fou aprovat per l’OCDE a finals de 1997. Té com a objectiu obtenir de manera sistemàtica i contínua dades sobre el rendiment acadèmic de l’alumnat en comprensió lectora, matemàtiques i ciències de la naturalesa. El PISA vol esbrinar si l’escola proporciona a l’alumnat els estris bàsics necessaris per afrontar amb possibilitats d’èxit el seu futur laboral. Les grans idees matemàtiques: és l’alternativa principal del projecte PISA respecte d’altres estudis comparatius internacionals i és la base de la diferència principal entre el PISA i el TIMMS (Third International Mathematics and Science Study). Les proves del TIMMS es van dissenyar valorant els plans d’estudi de tots els països participants i en la confecció de les proves es va procurar cobrir tots els currículums d’aquests països. En canvi, el PISA pretén avaluar els continguts a partir del concepte de les competències i les grans idees matemàtiques.
En el cas dels indicadors del sistema educatiu català s'incorporen els resultats obtinguts pels alumnes de Catalunya en estudis propis o bé en estudis d'àmbit estatal o internacional.
L’elaboració dels indicadors del sistema educatiu de Catalunya té un doble objectiu:
- A llarg termini: definir, fixar i elaborar un sistema d’indicadors d’ensenyament per a Catalunya sobre la base d’un nucli d’indicadors, comparables en l’àmbit internacional, seleccionats d’entre els que proposi l’OCDE (Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic) i un nucli d’indicadors “interns”, propis de Catalunya i, tant com sigui possible, coordinats i comparables amb els d’altres sistemes educatius d’àmbit no estatal.
- A curt termini: elaborar els indicadors d’ensenyament de Catalunya, d’acord amb el model proposat pel CERI (Centre d'Investigació i Innovació Educativa), concretat en les successives edicions d’Education at a Glance. OCDE Indicators, i d’acord amb la metodologia aplicada del projecte INES (Projecte Internacional d'Indicadors de l'Educació ), amb els propòsits de familiaritzar-se amb l’instrument d’avaluació, fer l’anàlisi de la disponibilitat de les fonts estadístiques de Catalunya en matèria d’educació (IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya) i poder comparar les dades de Catalunya amb les dels països de l’OCDE.
Indicadors de context
El sistema educatiu de cada país té unes característiques pròpies que el fan diferent dels d’altres països. Per poder interpretar les diferències estructurals, de funcionament i els resultats dels sistemes educatius és molt important considerar el context social, econòmic i humà en què estan immergits. És particularment valuós conèixer el nivell actual de formació de la població i les competències bàsiques que cada sistema haurà de proporcionar als seus ciutadans. També és interessant conèixer les estructures demogràfiques de la població, especialment el percentatge de població jove que hi ha a cada país, atès que, en definitiva, aquesta part de població és la més directament implicada a l’hora d’aprofitar els recursos que cada país dedica a l’educació. Per aquestes raons, en el sistema d’indicadors d’ensenyament de Catalunya s’hi han inclòs, entre d’altres, els indicadors de context següents:
- El nivell general de formació de la població
- El percentatge de població que ha acabat els estudis secundaris, o
- El percentatge de població jove que hi ha al país
Fan referència, de manera principal, a recursos econòmics i recursos humans. Tots els països desenvolupats dediquen una part important del seu pressupost nacional a assumir la despesa educativa, i el nivell d’aquesta despesa és molt variable i depèn molt del seu nivell de riquesa.
Un dels indicadors utilitzats per valorar la quantitat de recursos econòmics que cada país dedica a l’educació és el percentatge de despesa amb relació al PIB (producte interior brut). També cal tenir present que el nombre total de professorat que treballa en el sistema educatiu de cada país és el principal recurs humà de l’ensenyament. Aquesta és la raó per la qual les ràtios (nombre d’alumnes/professor) de cada nivell d’ensenyament són un important indicador de recursos sobre la qualitat de l’educació.
Indicadors de processos educatius
Fan referència a les interaccions que es produeixen entre l’alumnat i l’entorn escolar. És possible fer una classificació d’indicadors de processos que donin una idea clara sobre les característiques de l’entorn que envolta tot el procés educatiu i que afavoreix la millora de l’escola.
Juntament amb les condicions internes de l’escola, relacionades tant amb la seva ubicació com amb l’estat de les instal·lacions i de les aules, els processos que s’hi desenvolupen, relatius al comportament i a les actituds del professorat, alumnat, PAS i famílies són determinants a l’hora de valorar la qualitat de l’ensenyament que ofereix. Aquests indicadors són difícils de calcular, i generalment s’han de trobar a partir d’estudis específics i complexos. Són exemples d'aquests indicadors l'estudi del clima escolar o la participació de les famílies.
Indicadors de resultats
Els resultats del procés d’ensenyament-aprenentatge de l'alumnat d'un país estan relacionats directament amb els objectius que es plantegen. Un exemple de possible indicador de resultats és el percentatge de graduats de secundària i l'estudi de la seva evolució a cada país.
Una part important d’aquests indicadors de resultats requereixen estudis específics i es poden confeccionar a partir dels treballs realitzats per organismes d’avaluació.
En l’àmbit internacional, actualment és en curs el projecte PISA (Programme for Indicators of Student Achievement), que és un projecte per a la producció d’indicadors de rendiment de l’alumnat. Aquest estudi fou aprovat per l’OCDE a finals de 1997. Té com a objectiu obtenir de manera sistemàtica i contínua dades sobre el rendiment acadèmic de l’alumnat en comprensió lectora, matemàtiques i ciències de la naturalesa. El PISA vol esbrinar si l’escola proporciona a l’alumnat els estris bàsics necessaris per afrontar amb possibilitats d’èxit el seu futur laboral. Les grans idees matemàtiques: és l’alternativa principal del projecte PISA respecte d’altres estudis comparatius internacionals i és la base de la diferència principal entre el PISA i el TIMMS (Third International Mathematics and Science Study). Les proves del TIMMS es van dissenyar valorant els plans d’estudi de tots els països participants i en la confecció de les proves es va procurar cobrir tots els currículums d’aquests països. En canvi, el PISA pretén avaluar els continguts a partir del concepte de les competències i les grans idees matemàtiques.
En el cas dels indicadors del sistema educatiu català s'incorporen els resultats obtinguts pels alumnes de Catalunya en estudis propis o bé en estudis d'àmbit estatal o internacional.
Des de l'any 1995, el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu elabora i publica anualment un recull d'indicadors
.jpeg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario