El desplegament de la LEC i la visió dels sindicats

El desplegament encobert de la LEC

FONT: http://www.cgtcatalunya.cat/cgtense/spip.php?article1394.

Un cop el Parlament de Catalunya i gairebé la totalitat dels seus parlamentaris van aprovar la LEC el passat 1 de juliol, hem volgut estar molt alerta als diferents decrets que aniran desplegant aquesta llei. Doncs bé, el Departament d’Educació, amb l’economista neoliberal Maragall al capdavant, ha volgut deixar ben clar a les direccions dels centres públics catalans que no s’esperin a determinats decrets, que alguns articles de la LEC són d’aplicació directa i no necessiten desenvolupament. Així, en una nota informativa el Departament ha assenyalat una sèrie d’articles de la llei que poden ser aplicats per les direccions quan i com vulguin.

D’entre els diferents aspectes recollits, que passen a formar part de la realitat dels nostres centres públics des del 2 d’octubre per ordre i gràcia del nostre excel·lentíssim Conseller neoliberal,destaquem els següents:

• Des de ja els centres poden demanar crèdits per autofinançar-se. No demanem més recursos al Departament, encara que ens facin falta, Demanem un crèdit!
• El Director ja es pot fer un «Consell de Direcció». Pot repartir aquests càrrecs i el complements retributius corresponents a qui considerin oportú.
• El Director és, oficialment, el representant de l’administració educativa al centre, i no el representant de la comunitat educativa del seu centre davant l’administració.
• El Director pot proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives. El director com a cap de personal té capacitat d’adaptar la plantilla a les seves necessitats, idiosincràsia, desitjos, concepcions,projecte educatiu, etc.
• Com a conseqüència del punt anterior: llum verda a la contractació de personal a proposta de la direcció a través de processos «especials» de provisió de llocs de treball: llocs de treball d’especials característiques; perfils professionals definits per la direcció; concursos especials «públics» diferenciats dels coneguts fins ara... Tot allò que hem anat dient, a tots els nostres escrits de rebuig contra la LEC, de la possibilitat de què la direcció es fabriqui la plantilla al seu gust.

Per si encara algú no ho tenia prou clar, el passat 13 de novembre en declaracions al diari El País el secretari de polítiques educatives del Departament d’Educació, i mà dreta d’en Maragall, Francesc Colomé, ja anuncià que els decrets destinats a implementar el poder i incentius dels equips directius no es faran esperar molt i seran d’aplicació, com a molt tard, el proper curs 2010-2011. Aquests decrets imposaran una sèrie de mesures destinades a consolidar la idea de què allò que més convé a les nostres escoles és una direcció que representi el Departament i les seves polítiques i directrius a cada centre públic i que s’assembli el màxim al director d’una empresa privada. Les conseqüències més notables: competències per a la direcció de personal, per participar en la definició dels perfils professionals dels equips docents, per a la imposició de faltes i sancions, i la consideració d’autoritat pública.

La sorpresa de què cap dels decrets desenvolupats a traïció pel Departament durant el període de vacances feia referència als nous poders atorgats a les direccions ja s’ha esvaït. Amb aquesta nota informativa del 2 d’octubre, el Departament posa en funcionament molts dels aspectes més polèmics de la llei: aquells que comencen a desmuntar la concepció d’una escola democràtica i participativa on tothom (alumnes, professors i famílies) té dret a opinar i decidir.

Amb aquesta carta informativa avui estem molt més a prop del model de gestió que el conseller vol instaurar als nostre centres: el model jeràrquic de l’empresa privada. Un cap de personal, la direcció, i un ramat d’ovelletes o de robots al seu servei.

Des de la CGT emplacem a les direccions a rebutjar aquesta invitació del Departament i a la comunitat educativa a continuar treballant contra aquesta llei tan perjudicial per l’escola pública del nostre país.