La via per la qual s’ha apostat a bona part d’Europa és la de professionalitzar la direcció dels centres públics. El model es basa a conferir autoritat i poder als directors que han rebut una formació per ocupar el càrrec i a canvi se’ls demana que retin comptes.
SISTEMA ASSEMBLEARI
El model de gestió imperant guarda un gran paral·lelisme amb els sistemes assemblearis. El director assumeix les decisions del claustre de professors que l’ha escollit per al càrrec i al qual tornarà quan abandoni aquesta funció. En aquestes condicions resulta summament dificultós portar a terme canvis organitzatius en cas que hi hagi resistències.
FALTA D’INCENTIUS
L’absència d’un estímul econòmic digne d’aquest nom que compensi el professorat que assumeix les funcions de direcció, sobre el qual recau un plus de treball i responsabilitat, és una de les raons que explica el seu escàs atractiu. Una quota d’autonomia molt limitada i les dificultats que implica el tracte amb les famílies actuen com a obstacles afegits.
SEQUERA VOCACIONAL
La sequera de vocacions per dirigir una escola pública o institut no ha deixat d’agreujar-se en els últims anys. Al creixent nombre de designacions a dit per part d’Educació per poder fer front a la falta de voluntaris s’hi afegeix que, de les prop de 2.000 vacants que s’han hagut de cobrir en els tres últims cursos, només hi va haver més d’un candidat en un 3% dels casos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario